Les víctimes de la gota freda suspenen la reconstrucció de Pérez Llorca i denuncien que és continuista amb Mazón

L’Associació de Víctimes de la Dana del 29 d’octubre de 2024 fa un balanç molt crític de la gestió de la catàstrofe dos anys després de les inundacions que van causar 233 morts al País Valencià.

En una declaració publicada avui, l’entitat retreu al govern de Juanfran Pérez Llorca que no hagi assumit les responsabilitats polítiques, que la reconstrucció continuï inacabada i que no hagi impulsat un canvi de model territorial per a prevenir futures tragèdies. “En responsabilitats: esmena a la totalitat. En reconstrucció: suspès. I en adaptació al risc climàtic i prevenció: fracàs”, resumeix l’associació.

L’entitat considera que el govern de Pérez Llorca és una continuació del de Carlos Mazón, perquè no hi veu el canvi de polítiques que considera imprescindible després de la gota freda. També denuncia que el Partit Popular i Vox continuen protegint Mazón, que era president de la Generalitat el dia de la catàstrofe i que encara ocupa un escó a les Corts Valencianes. L’associació reclama que s’aclareixi la seva possible responsabilitat i que es resolgui la qüestió del seu aforament davant el Tribunal Constitucional, perquè no hi hagi “cap privilegi processal” per damunt del dret de les víctimes i de la societat a saber què va passar.

Pel que fa a la investigació judicial, l’associació recorda que està personada en la instrucció del jutjat número 3 de Catarroja i que els principals investigats són Emilio Argüeso i Salomé Pradas. També valora positivament la comissió d’investigació del congrés espanyol, tot i lamentar que la dissolució de les Corts n’impedeixi les conclusions. En canvi, fa una valoració molt negativa de la comissió de les Corts Valencianes, que considera que ha tingut poca capacitat d’escolta, anàlisi i aprofundiment.

L’entitat assegura que té les relacions amb la Generalitat “completament trencades” i retreu a Pérez Llorca que no l’hagi escoltada i que mantingui al govern persones que ja ocupaven càrrecs de responsabilitat durant la gota freda, com Susana Camarero, José Antonio Rovira, Miguel Barrachina i Vicente Martínez Mus.

Dos anys després, encara hi ha escoles en barracons

La reconstrucció és el segon gran motiu de crítica de l’associació. Denuncia que el curs 2026-2027 ha començat amb alumnes de la zona zero encara en aules prefabricades, per segon any consecutiu, en municipis com Catarroja, Massanassa, Alfafar i Paiporta. L’entitat contraposa aquesta situació a les afirmacions de la Generalitat, que assegura que ha posat en marxa totes les actuacions que són de la seva competència.

L’associació també reivindica la necessitat d’abordar la reconstrucció emocional de les poblacions afectades. En aquest sentit, destaca el desplegament de les Unitats de Salut Mental d’Emergències, que treballen amb una perspectiva comunitària, i projectes com “Vull ser una persona gira-sol”, adreçat a infants i impulsat per Verónica Vicent amb la col·laboració de Fampa-València.

Alerta que la nova llei del sòl pot augmentar el risc d’inundacions

La tercera gran crítica de l’entitat és la manca de mesures per a adaptar el territori al risc climàtic. L’associació alerta de la contradicció entre l’ampliació de les zones amb perillositat d’inundació que recull la revisió del PATRICOVA i la tramitació d’una nova llei del sòl que, segons que denuncia, amplia les possibilitats d’implantar determinats usos industrials, terciaris, turístics i de serveis en sòl no urbanitzable.

Segons les dades que recull la declaració, la primera fase de la revisió del PATRICOVA amplia un 61,2% la superfície sotmesa a perillositat d’inundació al conjunt del territori estudiat, que passa de 27.162 a 43.779 hectàrees. A l’Horta Sud, l’increment és del 125,7%: de 7.301 a 16.478 hectàrees.

L’entitat considera especialment preocupant que la nova normativa es tramiti per via d’urgència i redueixi els terminis de participació ciutadana. També assenyala que les autoritzacions per a determinats usos del sòl mitjançant declaracions d’interès comunitari, que fins ara tenien, amb caràcter general, una durada màxima de trenta anys, passarien a tenir caràcter permanent.

“Després de 233 morts, no acceptem que la lliçó de la dana siga només construir més ràpid”, afirma l’associació, que reclama revisar l’urbanisme, les infraestructures, els sistemes d’emergències i la política d’habitatge. “La lliçó ha de ser construir millor, construir on toca i, sobretot, saber també on no s’ha de construir”, defensa.

L’entitat demana que les decisions sobre la reconstrucció es prenguin amb la participació de les associacions de víctimes, els serveis d’emergències i la societat civil, i que la seguretat de les persones prevalgui sobre els interessos econòmics. Dos anys després de la catàstrofe, conclou que el govern de Pérez Llorca no ha fet el canvi de paradigma necessari: “El canvi de paradigma no és fer nous mapes de risc. És governar d’acord amb els nous mapes de risc”.