Per què l’afer Huang ha desfermat una crisi interna al govern Trump

The Washington Post · Ian Duncan, Isaac Arnsdorf, Nancy Cook i Riley Beggin

L’afer Huang –que ha obligat l’executiu en cap de la companyia més valuosa del món a dimitir arran de la revelació que va mantenir una relació romàntica amb una executiva acusada de ser una espia xinesa– continua aixecant polseguera. Ahir, l’escàndol va esclatar en forma d’una picabaralla inusualment pública entre dos dels principals assessors econòmics del govern Trump, un episodi que ha revelat les divisions al si de l’executiu sobre la manera com el secretari de Comerç nord-americà, Howard Lutnick, ha gestionat l’exportació de xips avançats de Nvidia, indispensables per als models de IA més potents, a la Xina.

En declaracions a la premsa ahir, el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, va culpar el Departament de Comerç de no haver impedit que Megaspeed, l’empresa singapuresa que es troba al centre de l’escàndol, exportés els xips més avançats de Nvidia a la Xina, en vulneració de les restriccions vigents del govern nord-americà.

Fa mesos que alts càrrecs del Departament del Tresor, del Pentàgon i del Departament d’Estat demanaven d’incloure Megaspeed a la llista negra, cosa que hauria impedit a l’empresa de comprar xips avançats de Nivida, però el Departament de Comerç, segons que va explicar ahir Bessent a la cadena CNBC, s’hi ha negat repetidament.

“Els ho haureu de preguntar a ells, com funcionen els seus processos interns”, va afegir.

Les declaracions han fet sortir a la llum una picabaralla al si gabinet de Trump que feia dies que s’havia anat gestant. Dijous, Bessent va retreure a Lutnick que el seu departament no hagués actuat contra Megaspeed, segons que explica un ex-alt càrrec del govern de Trump, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de romandre en l’anonimat.

El Departament de Comerç dels Estats Units disposa d’amplis poders per a impedir a les empreses d’exportar béns nord-americans a països tercers, però va optar per no exercir-los en el cas de l’empresa singapuresa Megaspeed, que ha quedat esquitxada de ple per la presumpta trama d’espionatge que involucra Huang, fins ara executiu en cap de Nividia.

És la primera vegada que Bessent ataca públicament el departament que dirigeix Lutnick. L’afer va començar amb la revelació que Jensen Huang havia tingut una relació íntima amb Alice Huang (sense cap relació de parentiu), executiva de Megaspeed i sospitosa de ser una espia xinesa, segons la intel·ligència dels Estats Units.

Bessent s’afegeix a una llista creixent de representants polítics i figures influents de la dreta nord-americana que demanen que Lutnick doni explicacions per la gestió que ha fet de les llicències d’exportació dels xips de Nvidia.

Jensen Huang va dimitir com a executiu en cap de la companyia abans-d’ahir, arran de les informacions que apunten que va tenir dues relacions extramatrimonials durant el càrrec, una de les quals amb la dona sospitosa de ser espia xinesa.

L’escàndol ha tornat a posar el focus en el rol del govern Trump en el mercat dels xips avançats que calen per fer funcionar els models de IA més nous. Molts experts a Washington consideren aquests xips un actiu vital per a la seguretat nacional dels Estats Units, clau per a mantenir l’avantatge del país sobre la Xina en la cursa per l’hegemonia de la IA. Les empreses xineses continuen sense poder fabricar xips equiparables als de Nvidia. El Departament de Comerç és l’òrgan encarregat d’establir les restriccions a l’exportació de xips avançats, i de fer-les complir.

L’ex-alt càrrec del govern de Trump diu que el president dels Estats Units ha ordenat fins a tres vegades a Lutnick que restringeixi les exportacions dels xips més potents de Nvidia, l’última de les quals, setmana passada. Segons aquest ex-alt càrrec, Lutnick s’hi ha resistit en tots tres casos, tot al·legant el risc de desfermar una nova guerra comercial amb la Xina. Una altra persona familiaritzada amb les posicions de Lutnick diu que el secretari de Comerç dels Estats Units és partidari d’exportar com més xips a la Xina millor per augmentar la dependència de les empreses xineses de la maquinària nord-americana, una idea que també defensava Jensen Huang.

El Departament de Comerç no ha respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

L’escàndol ha generat malestar al congrés dels Estats Units, on alguns diputats ja havien qüestionat les decisions de Lutnick fins i tot abans de les revelacions d’aquesta setmana. Republicans i demòcrates han unit forces per demanar explicacions al secretari de Comerç: el senador republicà John Kennedy, per exemple, va dir que li agradaria preguntar a Lutnick per què havia donat el vist-i-plau a la venda de xips avançats per valor de 4.000 milions de dòlars a Megaspeed, i si sabia què se n’havia fet, dels xips, “després de lliurar-los a l’espia xinesa”.

El senador demòcrata Ron Wyden i el representant demòcrata Richard Neal van escriure abans-d’ahir a Lutnick per preguntar-li per què havia aprovat l’exportació de xips avançats de Nvidia a la Xina.

“És alarmant que el Departament de Comerç hagi aprovat vendes a empreses xineses amb vincles amb el govern i l’exèrcit, entre les quals, empreses ‘tapadora’ que no tenen cap presència física a les adreces que declaren com a seu social”, van escriure. “Sembla que hi ha una manca aguda de diligència en el procés de presa de decisions [del departament] de Comerç.”

Al començament del segon mandat de Trump, Lutnick va donar entenent que mantindria les restriccions més dures sobre l’exportació de xips, que descrigué com a imprescindibles per a mantenir l’avantatge tecnològic dels Estats Units sobre la Xina. L’abril del 2025, el govern nord-americà va prohibir, a efectes pràctics, que Nvidia vengués xips H20 a clients xinesos.

El mateix mes que es van imposar les restriccions als H20, Jensen Huang va visitar la residència personal de Trump a Mar-a-Lago, a Florida, amb motiu d’un acte de recaptació de fons per a una organització electoral afiliada a Trump. Nvidia també va anunciar que invertiria 500.000 milions de dòlars en fàbriques i infrastructures de IA als Estats Units. La Casa Blanca va presentar la promesa com a prova inequívoca que les polítiques comercials de Trump havien aconseguit de fer tornar grans inversions a territori nord-americà.

Els lligams entre Huang i Trump es van anar estrenyent. El juliol del 2025, Trump va celebrar públicament que l’empresa es convertís en la primera a superar un valor de quatre bilions de dòlars a borsa, i va rebre Jensen Huang al despatx oval. Pocs dies després d’aquella visita, el govern va fer marxa enrere i va permetre a Nvidia de tornar a vendre els xips H20 a clients xinesos. L’anunci va arribar després d’unes negociacions comercials en què Pequín també va acceptar de fer certes concessions als interessos dels Estats Units.

El canvi de rumb va agafar de sorpresa els diputats d’ambdós partits, i va suscitar tota mena de dubtes sobre les raons per les quals el govern havia relaxat de cop i volta unes restriccions que, poc abans, havia presentat com a clau per a la seguretat nacional dels Estats Units. Lutnick va defensar la decisió amb un argument que reproduïa fil per randa el de Jensen Huang: fer que la Xina depengués de la tecnologia nord-americana era, en si mateix, un avantatge estratègic.

“Volem que tothom faci servir les nostres tecnologies, la nostra manera d’entendre la IA, i que el món en depengui”, va dir Lutnick a la cadena CNBC.

Tot i que el govern Trump, principalment, ha relaxat les restriccions d’exportació sobre els models de gamma més baixa, les empreses xineses han continuat provant d’accedir a models més avançats per unes altres vies. Una de les vies més comunes per a poder accedir a aquests xips avançats, segons els experts, és recórrer a una xarxa d’empreses pantalla en països no sotmesos a les restriccions d’exportació nord-americanes.

Megaspeed, com a sospitosa de ser una d’aquestes empreses pantalla, ja era al punt de mira de les autoritats dels Estats Units i de Singapur d’ençà de l’any passat.

Abans-d’ahir, les autoritats de Singapur van dir que havien obert una investigació a Megaspeed a començament del 2025 per determinar si els xips que l’empresa comprava anaven a parar realment a Malàisia, tal com afirmava l’empresa. Finalment, les autoritats van acordar de retirar el passaport de l’executiva amb qui Jensen Huang sembla que va tenir una relació personal. El juny d’aquell any, segons les autoritats singapureses, els inspectors del Departament de Comerç van escorcollar la seu de Megaspeed al país.

Però quan els investigadors singapuresos van demanar ajuda al Departament de Justícia i a l’FBI per a prosseguir amb la investigació, les autoritats nord-americanes es van mostrar renuents. Finalment, la justícia singapuresa va arribar a la conclusió que no disposava de prou proves per a determinar si l’executiva havia infringit la llei. La investigació, tanmateix, continua oberta.

Nvidia diu que les acusacions que Megaspeed desviava xips a la Xina ja es van investigar l’any passat, i que van quedar desmentides. L’empresa també assegura que sempre s’ha cenyit a les ordres de les autoritats nord-americanes.

En els darrers dies de mandat del govern Biden, el Departament de Comerç va aprovar un seguit de normatives que restringien l’exportació de xips avançats a certs països, entre els quals, la Xina. Aquestes restriccions, tanmateix, quedaren suspeses poc després de l’arribada al poder de Trump.

Jarrell Dillard ha col·laborat en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb