Neix la marca Rancis Catalans, per reivindicar els vins oxidatius secs del nord i del sud del país

Fa uns quants dies, a la fira de vins naturals Contraban, a Rabós (Alt Empordà), es va constituir i presentar la marca Rancis Catalans, que vol reivindicar aquest tipus de vins oxidatius secs d’elaboració tradicional, en l’àmbit vinícola i també en el patrimonial i cultural. Els impulsors de la proposta són Jan Lhéritier, fundador de la fira Be Ranci!, saló europeu dels vins oxidatius secs, amb seu a Perpinyà, i Jaume Balaguer, president de la DOQ Priorat, territori històric de vins rancis secs i propietari del celler Arrels del Priorat, l’únic celler del Principat que tan sols elabora vins rancis.

Jan Lhéritier ha explicat que la intenció de la iniciativa és “fer una marca comuna entre els rancis del nord i els rancis del sud, perquè són el mateix producte. Registrem la marca Rancis Catalans, perquè aconseguir una denominació d’origen costaria vint anys més i jo no els tinc, vint anys més. Per això, hem trobat aquest camí per a reforçar aquest producte i similars.”

Per una altra banda, Jaume Balaguer, de la DOQ Priorat, explica que Lhéritier i ell fa anys que es coneixen i també fa molts anys que parlaven de fer alguna cosa conjuntament per tractar dels rancis. “Amb la marca Rancis Catalans, diu Balaguer, podrem fer promoció conjunta d’aquests vins. Als cellers que n’elaborin els farem una cessió d’ús de la marca, sempre que compleixin unes condicions, és clar.” La marca empararà rancis secs, sense encapçalar (sense afegir-hi alcohol), en criança oxidativa amb les mares de la bóta del racó, a sol i serena o combinant garrafes a la intempèrie i solatges de bótes de roure i castanyer.

Tot i que malauradament el vi ranci no va amb els temps, Balaguer recorda que encara són considerables els cellers que elaboren rancis al Principat. “A la DOQ Priorat som quinze cellers, també n’hi ha que en fan a la DO Montsant, a la Terra Alta, al Camp de Tarragona, Alella, l’Empordà…”

Segons que explica a VilaWeb Jaume Balaguer, la marca Rancis Catalans és en procés de registrar-se. Serà una marca col·lectiva europea, a l’estil de Corpinnat. Es presentarà amb tots els ets i uts l’any vinent, durant la fira Be Ranci!, que es farà a les caves Byrrh de Tuïr els dies 7 i 8 de novembre. En aquesta fira hi ha vins oxidatius secs provinents de molts llocs diferents com ara Andalusia, Hongria, Itàlia… La intenció és que hi hagi un espai Rancis Catalans dins la fira. 

Jan Lhéritier, lluitador infatigable a favor de la identitat i la recuperació del vi ranci a Catalunya Nord, ja ens en va parlar en l’article “Jan Lhéritier i la identitat dels rancis secs”. Aleshores explicava que l’any 2000 havia creat una associació per a la defensa del vi ranci sec del Rosselló: “L’objectiu era donar-li una legalitat i poder incloure en les etiquetes el nom de ranci sec. Vam obtenir la menció IGP Costa Catalana ranci sec, el 2011. Pensàvem que aquest tipus de vi de la família dels oxidatius secs no es coneixia al Rosselló, a diferència del ranci dolç, que era emparat i protegit.” 

Ja hem dit que la idea ve de lluny: el 2012, amb la complicitat del sommelier Josep Roca del Celler de Can Roca, Jan Lhéritier va organitzar una fira de vins rancis al Mas Marroc, l’espai dels germans Roca dedicat a casaments i activitats per a molta gent, on van participar vint productors: divuit rancis del nord, dos del sud. “Potser era massa aviat –comentava Lhéritier–, perquè no va acabar de funcionar. Però a partir del 2015 vam organitzar la fira a Perpinyà i en vam dir Be Ranci!, jugant amb la fonètica del ‘vi’ i del ‘ser’ anglès. Des d’aleshores la fira es fa cada dos anys i hi ha productors del nord i del sud, en un percentatge gairebé del 50%. No hi ha denominacions d’origen. La família dels oxidatius secs és en llocs molt diversos i són, diríem, els vins de la bóta del racó.”

A Rabós, el mes passat, durant la presentació de l’associació Rancis Catalans, no hi va faltar Josep Roca, per continuar donant suport a la iniciativa. En declaracions a VilaWeb, explicava: “Els rancis són herència, patrimoni líquid i diàleg entre generacions. Preservar-los, tenir-ne cura i lloar-los és una necessitat. Dinamitzar els records, hidratar les memòries, concentrar l’atenció, és un deure de les següents generacions de guardians de tresors. Des del nord fins al sud, hi ha aquesta col·lecció de bótes i damajoanes plenes de malenconia i nostàlgia travessant la història d’un territori amb els mateixos neguits, anhels, costums i llengua des de la mirada rural que no entén en fronteres.”

I el periodista gastronòmic Salvador Garcia-Arbós va ser el padrí de l’associació, que va proposar un maridatge de vins rancis amb brunyols de l’Empordà i llonganissa vella.  Comentava Garcia-Arbós que “la llangonissa seca té un punt ranci, per això lliga bé amb els vins oxidatius. I els brunyols contenen l’anissat, que sempre funciona amb el ranci.  De fet, si a un convidat li ofereixes vi de la bóta del racó i el millor embotit del rebós, el que fas és oferir-li el millor que tens a casa.” Un tast d’altura que va posar la cirereta a l’aplec.