Polèmica pel vet del govern canadenc a la intervenció del primer ministre del Quebec a la cimera amb la UE

El primer ministre del Quebec, Paul St-Pierre Plamondon, ha exigit al primer ministre canadenc, Mark Carney, que rectifiqui i li permeti intervenir a la cimera entre el Canadà i la Unió Europea, que es farà demà i divendres a Mont-real. El govern federal ha refusat de donar-li la paraula, malgrat que la trobada es farà en territori quebequès i s’hi abordaran qüestions econòmiques que afecten directament el Quebec. La decisió ha desencadenat una polèmica entre els dos governs, tot just una setmana després de l’arribada al poder del nou executiu independentista.

“Convido el primer ministre canadenc a reconsiderar la decisió. Mai no és massa tard per a fer les coses bé”, ha dit St-Pierre Plamondon davant els periodistes, abans d’una reunió del govern. El dirigent independentista ha insistit que vol mantenir una relació productiva amb Ottawa, però que aquesta relació s’ha de fonamentar en el respecte mutu. “No és respectuós no donar un lloc al primer ministre del Quebec en un acte que es fa al Quebec i en què es negocien els interessos econòmics del Quebec”, ha afegit.

La polèmica va esclatar ahir, quan es va saber que Ottawa havia convidat St-Pierre Plamondon a un sopar amb els dirigents europeus i a la recepció de benvinguda a l’aeroport, però li havia negat la possibilitat de pronunciar un discurs durant la cimera. El govern federal tampoc no ha acceptat que el Quebec organitzi una recepció paral·lela. El primer ministre quebequès considera que aquestes invitacions el releguen a un paper merament protocol·lari i ha refusat d’acceptar-les. De moment, no ha aclarit si finalment assistirà a la trobada.

St-Pierre Plamondon considera que la decisió del Canadà vulnera l’autonomia política del Quebec i contradiu la doctrina Gérin-Lajoie, formulada el 1965, segons la qual el Quebec pot actuar internacionalment en els àmbits que són competència seva. També ha recordat el precedent de la participació quebequesa en les negociacions de l’acord de lliure comerç entre el Canadà i la Unió Europea.

“Quan es negocien els interessos del Quebec i aquestes negociacions tenen un gran impacte sobre nosaltres, el Quebec ha de tenir una cadira i participar-hi”, ha defensat. Segons St-Pierre Plamondon, la presència quebequesa és especialment important per a defensar els interessos comercials del país davant els socis europeus.

Ahir, el dirigent independentista ja havia criticat durament la decisió d’Ottawa en un llarg missatge a les xarxes socials. Hi evocava el film Le temps des bouffons, del cineasta independentista Pierre Falardeau, que denunciava amb ironia la subordinació política i econòmica dels quebequesos. També acusava el govern canadenc de voler reduir el Quebec a un paper secundari, com si la seva participació en la cimera s’hagués de limitar a servir còctels de gambes als convidats. “No és tan sols una greu manca de respecte, sinó també un retrocés important en la capacitat del Quebec d’actuar de manera autònoma i defensar els seus interessos”, va escriure.

Dans le film « Le Temps des bouffons », Pierre Falardeau mettait en lumière, avec dérision, le fait que les Québécois sont traités en porteurs d’eau sur leur propre territoire, condamnés à se laisser dicter les décisions fondamentales de leur société par des élites financières… pic.twitter.com/aFfkF43RAJ

— Paul St-Pierre Plamondon (@PaulPlamondon) October 27, 2026

Carney ha refusat les crítiques i ha defensat la decisió del govern federal. “Va ser convidat al sopar i ho va refusar. És decisió seva deixar una cadira buida”, ha dit. La ministra federal d’Indústria, Mélanie Joly, ha recordat que la política exterior és competència del govern canadenc.

El desacord també ha provocat reaccions entre els partits quebequesos. El dirigent del Bloc Quebequès, Yves-François Blanchet, ha acusat Ottawa de voler silenciar el primer ministre del Quebec. Uns altres dirigents de l’oposició quebequesa també han defensat que St-Pierre Plamondon hauria de poder intervenir a la cimera, tot i que han qüestionat que la resposta més adequada sigui no assistir-hi.