Els cursos de català A1 i A2 a Andorra exhaureixen les places el primer dia

Els cursos presencials de català dels nivells A1 i A2 del programa Aprèn Català han exhaurit les places el mateix dia que s’ha obert el període d’inscripció. La demanda s’ha concentrat especialment en els dos primers nivells, que d’ençà d’enguany tenen una importància decisiva per a molts residents: l’A1 és necessari per a la primera renovació del permís de residència i treball i l’A2, per a la segona.

Les inscripcions s’han obert avui a les nou del matí i es mantindran actives fins divendres, 4 de setembre, a les tres de la tarda, per als cursos que encara tinguin vacants.

La saturació no afecta tota l’oferta formativa. Encara hi ha places en alguns cursos presencials de B1 i nivells superiors, així com en els grups de conversa. També continua havent-hi disponibilitat en unes quantes modalitats virtuals. Els cursos, de franc i adreçats a persones més grans de setze anys, començaran a partir del 9 de setembre.

La rapidesa amb què s’han omplert els grups inicials evidencia la pressió que els nous requisits lingüístics exerceixen sobre l’oferta pública. Per a una part dels inscrits, aprendre català no és únicament una decisió formativa o una via d’integració, sinó una condició necessària per a mantenir l’autorització de residència i treball.

L’A1 per a la primera renovació i l’A2 per a la segona

La Llei de la llengua pròpia i oficial d’Andorra vincula la renovació de determinats permisos al coneixement del català. Una vegada acabat el període transitori, el 26 d’abril de 2026, les persones afectades per la normativa han d’acreditar oficialment el nivell A1 en la primera renovació i el nivell A2 en la segona.

Durant la fase transitòria, les persones que encara no tenien l’A1 podien renovar el permís acreditant que havien seguit un itinerari de trenta hores de català o presentant determinats certificats d’exempció. Però aquesta possibilitat va deixar de ser vàlida el 26 d’abril. D’aleshores ençà, cal presentar el diploma oficial corresponent o un certificat equivalent reconegut pel govern.

Això explica que la demanda es concentri precisament en els nivells A1 i A2. Són els cursos que permeten preparar els exàmens oficials necessaris per a acreditar el coneixement de la llengua i complir els requisits de renovació. L’oferta publicada pel govern inclou grups intensius i extensius, amb horaris de matí, tarda i vespre, repartits per diversos centres del país. Malgrat aquesta diversificació, les places presencials no han durat ni un dia.

A partir del 2029, l’obligació lingüística s’ampliarà també a més categories de residents, entre les quals els treballadors fronterers, els treballadors per compte propi, les persones amb residència sense activitat laboral i els estrangers vinculats a projectes d’economia digital o emprenedoria.

Una llista d’espera per cobrir les baixes

Les persones que no hagin pogut aconseguir plaça en els grups presencials d’A1 i A2 passaran a formar part d’una llista d’espera. Aquest mecanisme permetrà de cobrir les vacants que es produeixin durant les primeres setmanes del curs.

Si una persona matriculada no assisteix a classe durant els primers quinze dies, perdrà la plaça, que serà assignada al primer aspirant de la llista d’espera. El sistema vol evitar que quedin cadires buides en uns cursos amb una demanda molt superior a la capacitat disponible. Com a alternativa, els interessats poden optar per l’autoaprenentatge guiat als centres de català, que ofereixen materials i acompanyament docent sense necessitat de seguir un grup presencial convencional. També hi ha cursos virtuals mitjançant la plataforma Classroom, alguns d’autònoms i uns altres amb connexions periòdiques per videoconferència.

Segons la informació oficial, el govern ofereix cursos gratuïts dels nivells A1 a C2, tant intensius com extensius. Els primers tenen una càrrega de quatre hores setmanals i es desenvolupen de setembre a gener; els extensius, de tres hores setmanals, s’allarguen fins al juny.

Una demanda que fa anys que creix

L’increment de l’interès per aprendre català no és nou, però s’ha accelerat a mesura que s’han concretat els requisits vinculats a la residència. L’any 2023, quan tot just s’havia anunciat la nova llei, l’assistència als centres de català ja va augmentar d’un 120% durant el segon semestre: va passar de 1.707 usuaris el 2022 a 3.805 l’any següent. En tot el 2023, 6.791 persones van utilitzar els centres governamentals per estudiar català mitjançant l’autoaprenentatge. A més, prop de 1.100 alumnes van seguir cursos presencials i més d’un miler van recórrer a l’oferta virtual. El mateix govern va relacionar directament aquell creixement amb l’anunci de la reforma lingüística.

D’ençà d’aleshores, l’executiu ha ampliat els cursos, els horaris i les modalitats, i ha creat itineraris específics per als nivells inicials. La demanda d’aquest setembre, però, mostra que l’augment de l’oferta continua sense absorbir totes les peticions, almenys en la modalitat presencial.