La Plataforma per la Llengua apuja el to contra el govern d’Illa i en denuncia “manca d’implicació” en l’aplicació del pacte

El Pacte Nacional per la Llengua havia de suposar un punt d’inflexió, un revulsiu per a revertir la situació de davallada del català al Principat, però, ara que fa un any i mig que es va presentar, la Plataforma per la Llengua, una de les signants del document, considera que no s’ha aplicat correctament. El president de l’entitat, Òscar Escuder, ha comparegut avui per a denunciar que només s’han executat completament el 38,8% de les mesures previstes per al 2025. Les xifres no coincideixen amb les del Departament de Política Lingüística, que assegura que se n’han aplicat un 62%. 

Escuder ha explicat que, el maig de l’any passat, quan la Plataforma va signar el Pacte, ja pensaven que “ni era suficient, ni era un veritable Pacte Nacional”, atès que no hi havia prou concreció en el calendari ni tampoc en el pressupost. També ha lamentat que moltes mesures eren i són redactades encara d’una manera ambigua, cosa que les fa difícils de quantificar, i que no tenen indicadors clars, ni planificació realista  ni mecanismes d’avaluació. A banda, Junts i la CUP van refusar de sumar-se al Pacte perquè no es preveia una resposta a la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el 25% de castellà. 

Escuder ha dit que tots aquests defectes es podrien haver vist compensats si la signatura del Pacte hagués marcat políticament un abans i un després, però a parer seu no ho ha fet. “Si s’hagués vist que totes les conselleries del govern haguessin tingut la llengua a la seva llista de prioritats reals, podríem fer-ne una valoració positiva, però no s’ha vist”, ha dit Escuder. Segons les xifres que ha presentat avui l’entitat, el 30% de les mesures no s’han desenvolupat en cap grau. No tan sols això, sinó que hi ha consellers, “i especialment, el president” que fan servir el castellà sovint en públic. “És molt decebedor”, ha dit. 

A parer d’Escuder, hi ha una “manca d’implicació de bona part del govern” de la Generalitat que encalla el desenvolupament de les mesures. La vice-presidenta de la Plataforma, Mireia Plana, ha enumerat els àmbits en què la situació els amoïna més. Per començar, l’escola, on “el coneixement i l’ús del català no està, avui dia, ni molt menys garantit, i molts estudiants acaben l’ensenyament obligatori sense tenir un domini suficient del català”. Plana també ha assenyalat les mancances a la universitat, on molts graus acaben fent classes en castellà, i a la formació professional. També els preocupa la manca de priorització del problema lingüístic a l’esport i al lleure extraescolar. 

Plana també s’ha queixat del menysteniment que diu que la consellera de Salut, Olga Pané, dedica a la qüestió de la llengua, i ha demanat un calendari clar d’aplicació de la llei de política lingüística a l’àmbit sanitari. “Menys drets lingüístics en la salut vol dir menys seguretat assistencial”, lamenta l’entitat. En l’àmbit del comerç, la Plataforma també alerta que el marc jurídic protegeix, en teoria, el consumidor, però a la pràctica hi ha múltiples “exemples d’impunitat”. Denuncien que l’Agència Catalana de Consum i les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor arxiven sistemàticament denúncies fonamentades i ben provades sobre vulneració de drets lingüístics.

Plana també ha demanat que s’asseguri el compliment de les clàusules lingüístiques en les subvencions a empreses, que hi hagi un canvi de paradigma en els requisits de coneixement de la llengua per als treballadors i que s’actuï amb duresa legal contra les empreses en què hi ha hagut discriminació de treballadors per raó de llengua. I, per últim, la Plataforma considera que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha descuidat les seves funcions com a promotora i normalitzadora de la llengua. “Massa sovint difón continguts en castellà i reprodueix dinàmiques diglòssiques”, ha dit Plana. 

“Tot el govern ha de ser conscient que anem malament, que no podem, que no poden continuar així. Tot el govern s’hi ha d’implicar de debò, com també la resta d’administracions i actors socials signants del Pacte. Signar-lo sense implicar-s’hi no serveix de res”, ha reblat Escuder. En tot cas, el president de l’entitat ha volgut remarcar que fins i tot si el Pacte Nacional s’apliqués de dalt a baix, el problema no se solucionaria, perquè calen canvis jurídics i constitucionals que no depenen només de la Generalitat i que, ara com ara, no semblen a l’abast.