Niubó esquiva l’informe PISA 2025 i anuncia un gran debat sobre el futur de l’educació

La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha comparegut el primer dia de curs escolar, marcat per la vaga dels docents, i hores després d’haver-se fet públic l’informe PISA 2025. Niubó ha anunciat l’obertura d’un debat més ampli amb la comunitat educativa del Principat amb l’objectiu de parlar sobre les polítiques educatives dels deu anys vinents. “Volem obrir un debat sobre els reptes educatius, amb sindicats i veus de professionals d’educació, i escoltant les famílies, que tenen molt a dir”, ha assenyalat la consellera. Sobre l’informe PISA 2025, Niubó no ha volgut fer-ne una valoració arran de l’error en la mostra: “Seria fer política de ficció assumir què hauria passat. No podem comparar aquests resultats”.

La consellera ha explicat que “la voluntat d’escolta i diàleg és permanent” amb els sindicats en vaga. Ha anunciat una mesa sectorial amb el conjunt de representants per al 21 de setembre i ha insistit que continuarà desplegant l’acord del juny. També ha explicat que el futur quedarà condicionat per l’Assemblea Educativa de Catalunya del 19 de setembre, que ha de decidir el full de ruta de mobilitzacions i reclamacions. Els sindicats mantenen el torcebraç amb el govern i reclamen més millores. Niubó, en canvi, considera que hi ha algunes assumptes que ja no tenen recorregut, com ara els salaris. “Tenim un camí traçat. Tenim quatre anys de millores. Això no vol dir que hi hagi millores com ara en el col·lectiu d’escoles bressol. Estem en disposició de reobrir l’agenda”, ha explicat Niubó.

Niubó passa de puntetes per l’informe PISA 2025

L’informe PISA 2025 indica una millora notable a Catalunya respecte del 2022, però el resultat no mostra el nivell real de l’escola catalana, ja que està distorsionat arran dels errors que es van cometre. Els resultats no són vàlids i no es poden comparar amb la resta de territoris participants ni amb les edicions anteriors perquè es va excloure de les proves un percentatge d’alumnes superior al que permet la metodologia de l’OCDE.

La consellera ha insistit que els resultats no són comparables i no ha volgut valorar-ho a fons. Sí que ha dit que marquen una tendència generalitzada a la baixa: “No podem estar satisfets dels resultats i hem de poder parlar de tot i tothom de la comunitat educativa”.

Niubó ha detallat que estan focalitzats a reforçar la competència oral i lectora i que hi ha aspectes que són millorables, com la intel·ligència artificial i l’ús de les pantalles. “Fa un curs que empenyem en aquest sentit, com ara ús dels mòbils. Fomentar l’ús de la lectura com a porta d’entrada a conjunt de saber. Menys pantalles i sobretot més comprensió lectora“, ha dit Niubó. També ha obert la porta a recuperar les lectures obligatòries.

Al País Valencià, les Illes i Andorra els resultats de PISA 2025 sí que són vàlids, amb una peculiaritat. A les Illes també s’ha superat la taxa d’exempció de l’alumnat, en dos punts, però el biaix no és comparable amb el del cas català.

Tres expedients i el relleu de la secretària general

La investigació interna oberta pel Departament d’Educació pel fiasco de PISA 2025 ha acabat amb tres expedients disciplinaris, dos per una possible falta greu i un altre per una possible falta lleu. Niubó també ha destituït la seva mà dreta: la secretària general d’Educació, Teresa Sambola. L’ha substituïda la psicòloga i pedagoga social Marta Clari, fins ara gerent de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona.

El Departament d’Educació ha situat el començament de la descoordinació en l’11 de març de 2025, poc abans de les proves, quan el Consell Superior d’Avaluació va fer una sessió educativa presencial a la seu del departament en què van assistir els centres educatius seleccionats per a participar-hi.

Les proves es van fer entre el 31 de març i el 16 de maig de 2025 i la taxa d’exempció va arribar al 23,2% de mitjana, malgrat que la recomanació de l’OCDE era d’un màxim del 5%. En xifres, 591 alumnes en van quedar exempts, 6 dels quals per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional, i 92 per domini insuficient de la llengua. Davant d’això, l’OCDE va decidir de no incloure les dades de Catalunya als informes internacionals.