PunchEx-CAC chairman hails Tinubu over student loan schemeInquirerEastern Visayas youth groups warn Pax Silica may spur exploitationThe Jerusalem PostIsraeli researchers uncover 15,000-year-old clay figurines, the earliest in Southwest AsiaDaily MaverickFinal Salute: Flags at half-mast as SA mourns former deputy president Phumzile Mlambo-NgcukaBollywood HungamaEXCLUSIVE: IMPPA denies legal setback in Nikhil Dwivedi’s Saffron Magicworks dispute, clarifies Bombay High Court order was passed by consentZDF heuteEntdecken Sie das ZDF-NachrichtenstudioCapital FMOluga orders removal of hospital paybills, warns against burdening patientsالشرقالعراق يعلن اغتيال قيادي بـ"داعش" خلال عملية في ديالىkickerLIVE! Cottbus-Tor zählt nicht - Heißer Fight am BetzenbergCollider9 Essential Movies to Watch Before 'The Further Mis-Adventures of Cliff Booth'Rai NewsFesta per i 30 anni Askatasuna, tensioni dopo il corteo: 10 identificatiCBS NewsTrump says he wants "permanent" deal with Iran
The Daily Newsstand · Free, Always
Sunday, November 22, 2026

La traïció de la UE: el sector automobilístic i el poder polític acorden de vendre cotxes de combustió més enllà del 2035

Translate

La normativa pionera que determina la prohibició de la venda de cotxes amb motor de combustió a la UE a partir del 2035 podria tenir els dies comptats. Aprovada el 2023, dins una arquitectura legislativa per a reduir les emissions dels vehicles començada el 2009, va ser el resultat de dures negociacions amb el sector automobilístic i amb renúncies polítiques significatives en aquell moment –inicialment s’havia plantejat l’any 2030, no el 2035, per exemple. Tanmateix, el sector automobilístic europeu no ha acceptat mai aquell acord i d’ençà d’aleshores ha intentat de torpedinar-lo. Aquests dies assistim a la victòria política definitiva del sector automobilístic europeu, amb la previsió que la prohibició del 2035 s’elimini completament i, segons alguns càlculs, el sector pugui vendre fins a un terç de cotxes amb motor de combustió més enllà d’aquella data. Tanmateix, els analistes apunten que l’èxit de vendes dels cotxes elèctrics pot deixar l’acord sense cap mena de sentit. Aquestes darreres setmanes el sector ha passat d’afirmar que “no hi havia la demanda esperada de cotxes elèctrics” a lamentar que “l’electrificació va més de pressa que no s’esperava”, amb greus problemes per a cobrir la demanda de cotxes elèctrics. I amb uns cotxes de combustió que ja no poden vendre al ritme que abans i que han forçat aturades parcials en algunes fàbriques. I malgrat tot això, el sector vol desesperadament allargar la venda de cotxes de combustió.

Crònica d’una mort anunciada

L’eliminació de la prohibició del 2035 no s’ha fet directament, sinó per un camí lateral, en un seguit de moviments planificats i coordinats amb governs i grups polítics europeus. Tot emmarcat dins el “paquet automobilístic”, una iniciativa legislativa que és en fase de tramitació i negociació a les institucions europees i que s’hauria d’aprovar al Parlament Europeu al desembre. Presentat fa un any, el paquet inclou, segons que es va anunciar, un seguit de mesures amb l’objectiu de reforçar la competitivitat de la indústria automobilística europea, en crisi arran de la pressió de la Xina i els EUA. Sota aquesta premissa, i amb l’amenaça de tancament de fàbriques i pèrdua de llocs de feina si no es feien un seguit de modificacions a la legislació ambiental europea, el sector ha aconseguit que la UE inclogués en el paquet mesures per a ‘flexibilitzar’ la transició cap al vehicle elèctric. I un cop oberta la via d’aigua, el sector ha fet un seguit de maniobres per a desvirtuar completament l’objectiu del 2035. Convé no oblidar que aquest objectiu és encara en vigor i quin va ser el motiu pel qual es va establir aquesta data: si es vol assolir les emissions zero al transport el 2050 (Acord de París), i tenint en compte que la vida mitjana dels cotxes és d’uns quinze anys, cal que a partir del 2035 (si no abans) només es venguin cotxes de zero emissions.

Les institucions europees preparen la derogació de la prohibició de venda de cotxes de combustió el 2035.

Les alarmes van saltar a començament de novembre quan la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu va aprovar de relaxar la norma del 2035 amb 48 vots a favor, 30 en contra i dues abstencions. La relaxació va ser proposada pels grups conservador, socialdemòcrata i liberal. L’alarma va sorgir perquè s’esperava que aquesta comissió, que ha de vetllar pels interessos ambientals i el compliment de l’Acord de París, aturés o modifiques una proposta que abans havia estat aprovada per les comissions d’Indústria (45 a favor, 27 en contra i 5 abstencions) i Transport (27 a favor, 18 en contra i una abstenció). Tanmateix, la Comissió de Medi Ambient va donar el mateix suport que els altres dos organismes, molt més proclius a defensar els interessos del sector automobilístic, i d’ací les alarmes. A ulls de la majoria dels analistes, sembla evident que hi ha un acord polític general a la UE per a eliminar la prohibició del 2035. És per això que s’espera que a partir d’ara la proposta passi sense problemes la votació al ple del parlament i rebi el vistiplau del Consell de la UE, que agrupa els ministres del ram dels governs dels estats membres.

Una xifra aparentment innòcua que amaga molt més

La Comissió de Medi Ambient va aprovar que es passés d’una reducció del 100% d’emissions de CO₂ el 2035, que a la pràctica significa la prohibició de la venda de cotxes amb motor de combustió, a una reducció del 95%. Permetre un 5% no sembla d’entrada una renúncia important, però forma part d’una estratègia per a minimitzar el canvi de cara als ciutadans europeus. Un cop oberta la via d’aigua per a fer modificacions a una norma aprovada i en vigor, el sector no renuncia a rebaixar-la encara més. La primera acció ha estat aprovar també una rebaixa addicional del 7,5% si el vehicle està fabricat amb l’anomenat acer verd. La fabricació d’acer és una de les grans emissores de CO₂ a l’atmosfera, i hi ha mètodes de fabricació que empren hidrogen verd i no combustibles fòssils, tot i que són més cars ara per ara. En cas d’emprar acer verd, els fabricants podrien vendre més cotxes de combustió, amb la reducció baixant al 87,5%.

El sector automobilístic vol que els cotxes elèctrics fabricats a la UE comptin un 40% més a l’hora de calcular la mitjana d’emissions.

La rebaixa en el cas de les furgonetes, l’altre segment que regula la norma del 2035 (els camions i les motocicletes n’estan exclosos), és encara més sagnant: el 2035 es passa d’una reducció del 100% al 80%, sense mecanismes de compensació. I el 2030, del 50% al 35%. Cal tenir en compte que, amb el comerç d’internet, cada cop hi ha més furgonetes de repartiment a les ciutats. Tanmateix, la qüestió no s’acaba aquí i hi ha en negociació uns quants mecanismes que permetrien de rebaixar encara més totes aquestes xifres. El primer, l’anomenat “made in Europe”. Els cotxes elèctrics fabricats al nostre continent comptarien com a 1,4 vehicles venuts, de manera que a l’hora de fer el còmput de la mitjana reducció d’emissions les marques, novament, podrien vendre més cotxes de combustió. I si han estat fabricats fora d’Europa, no compten com a 1, sinó 1,2.

El sector no es limita als cotxes 100% elèctrics, i ha pressionat políticament per a tots els tipus de motoritzacions, en una estratègia global. La segona mesura en negociació afecta els híbrids endollables (PHEV). Aquest tipus de vehicles tenen certificades unes emissions que se sap de fa temps que no responen a la realitat. Segons uns quants estudis, els PHEV acaben emetent entre quatre i cinc  vegades més CO₂ que no pas el certificat, que és la xifra que es té en compte a l’hora de fer el càlcul de reducció d’emissions. Tot i dur un motor elèctric, es fan servir molt més amb el motor de combustió. La normativa europea incorpora un mecanisme de revisió perquè la certificació reflecteixi més bé la realitat del dia a dia d’aquests vehicles. Tanmateix, sembla que aquest mecanisme s’ha congelat i es manté la certificació actual tal qual, acció que alguns experts qualifiquen directament de frau aprovat legalment. Això permetria de vendre encara més cotxes de combustió als fabricants, inclosos els híbrids endollables, que estarien bonificats, com els elèctrics.

Però els fabricants encara volen omplir més la bossa i, per acabar de desmuntar la prohibició del 2035, faltaria actuar sobre els cotxes exclusivament de combustió, fins i tot els que duen ajudes elèctriques (híbrids convencionals i microhíbrids). Sota l’argument de la ‘neutralitat tecnològica’, àmpliament emprat pel sector automobilístic per oposar-se a l’electrificació –l’única tecnologia viable– i allargar la venda de vehicles de combustió, s’ha inventat un nou concepte. Es tracta de la categoria de vehicles que funcionen exclusivament amb combustibles elegibles, VEEF per les sigles en anglès (Vehicle Exclusively running on Eligible Fuels). Es tractaria que els vehicles que fessin servir exclusivament combustibles sintètics o biocombustibles comptessin com a zero emissions. Organitzacions com Transport & Environment han qualificat aquesta proposta de “ficció” al servei del sector automobilístic per a allargar una tecnologia obsoleta –la de combustió– que perjudica econòmicament de manera significativa famílies i empreses.

La UE pot acordar que els cotxes que emprin exclusivament combustibles sintètics i biocombustibles comptin com a zero emissions.

Segons l’organització, els biocombustibles de fet augmenten fins a un 23% les emissions de CO₂ en relació amb els combustibles fòssils, si es tenen en compte els canvis d’usos del sòl que causen els conreus per a biocombustibles. A banda de ser molt més cars en relació amb un cotxe elèctric, els biocombustibles, en cremar-se, produeixen els mateixos contaminants atmosfèrics que els combustibles fòssils. Tanmateix, aquesta acció beneficiaria també el sector agrícola i la indústria petroquímica, sectors també amb una gran capacitat de pressió política. Aquests mecanismes continuarien encara negociant-se amb vista a la votació al Parlament Europeu del desembre. Tot i això, el sector automobilístic tindria una carta addicional a les mans que fa mesos que juga: la de pressionar els governs directament amb vista al darrer pas de tramitació, el del Consell de la UE, on els ministres competents poden introduir modificacions. En aquest sentit, els presidents francès i alemany ja han demanat públicament que la rebaixa sense compensació passi del 95% al 90%, i encara poden demanar modificacions addicionals.

Tot plegat, considerant les rebaixes aprovades del 95%, del 87,5% amb l’acer verd, la bonificació d’elèctrics i híbrids endollables i l’ús de combustibles sintètics i biocombustibles, alguns analistes calculen que el 2035 els fabricants automobilístics podran complir la normativa venent un terç de cotxes de combustió i dos terços d’elèctrics. Cal dir que és una estimació, atesa la complicació del sistema de càlcul que es negocia i encara no s’ha aprovat definitivament. Però l’objectiu d’eliminar –i, si més no, desvirtuar– la normativa en vigor del 2035 s’assolirà completament. Una gran victòria política per al sector i un greu perjudici per a les famílies i molts sectors econòmics pel que representa continuar amb la dependència de la importació de combustibles fòssils, l’elevat preu que tenen, els contaminants que emeten i respirem tots i les emissions de gasos d’efecte hivernacle que causen onades de calor cada vegada més freqüents i extremes.

Autosabotatge de la indústria automobilística europea

Molts analistes també relativitzen totes aquestes mesures i les qualifiquen d’una victòria buida que correspon a una batalla del passat que ja no existeix. En uns quants països europeus la venda de cotxes elèctrics ja supera el 50% i els analistes estimen que molt abans del 2035 les vendes hauran arribat al 100%. Sense necessitat de cap normativa, solament per l’evolució del mercat i els incentius econòmics –d’estalvi– que proporciona el preu elevat de la benzina, amb la previsió que aquesta situació ha vingut per quedar-se. De fet, el sector ja té problemes perquè no pot cobrir la demanda de cotxes elèctrics. Si en el passat argumentava que no hi havia la demanda esperada de cotxes elèctrics, una excusa per a limitar-se a fabricar el conjunt de cotxes elèctrics que els determinava la normativa europea, ha passat aquests dies a exclamar-se perquè ‘l’electrificació va més ràpida del que s’esperava’. Les marques europees fins ara havien menyspreat els experts que, de fa anys, havien fet els càlculs sobre l’evolució de vendes de cotxes elèctrics i que s’estan complint fil per randa. No es pot argumentar manca de dades ni de coneixement.

El sector automobilístic europeu podria haver-se fet un autosabotatge endarrerint l’electrificació justament quan és més necessari d’accelerar-la per a competir amb els fabricants xinesos (imatge: BYD).

En tenim exemples d’aquestes setmanes: unes quantes fàbriques europees han hagut d’aturar la producció puntualment perquè no els arribaven prou bateries, per una manca de previsió de les inversions que s’haurien d’haver fet fa anys. Hi ha models elèctrics del grup VW que tenen fins a dos anys d’espera, perquè la producció està dimensionada per a complir amb la normativa europea però no amb la demanda actual. En molts mercats europeus la demanda és més del doble dels mínims que determina la normativa d’emissions. I el mercat de segona mà de cotxes dièsel és en vies de col·lapse, perquè ningú en vol. Però l’exemple paradigmàtic del que pot passar a molts fabricants l’exemplifica Renault. La matriu francesa ha anunciat que crearà fins a 2.000 llocs de treball per l’augment de vendes de cotxes elèctrics. En canvi, la filial espanyola, dirigida fins fa poc per directius que s’havien oposat a l’electrificació, ha hagut de reduir torns a les fàbriques i enviar els treballadors a casa perquè no hi ha demanda dels cotxes de combustió que produeixen. La realitat actual és just la contrària del que afirma el sector: si volen mantenir els llocs de feina, i fins i tot ampliar-los, cal fabricar cotxes de combustió. Si es continuen fabricant cotxes de combustió, caldrà tancar fàbriques i acomiadar treballadors.

És per això que experts i organitzacions com Transport & Environment qualifiquen les mesures que es negocien a les institucions europees d’un gran autosabotatge industrial europeu, a diferència de la competència xinesa. A Europa ja s’havien compromès 200.000 milions per a impulsar l’electrificació gràcies a un marc normatiu estable i amb dates clares i previsibles. Ara això se’n va en orris, i algunes d’aquestes inversions perillen. Justament quan són més necessàries per a competir amb la Xina.

La darrera esperança són els compradors. En vista de la dimissió de les institucions europees per a defensar l’interès general, posar fi a la contaminació atmosfèrica i lluitar contra el canvi climàtic, si continua el creixement de vendes de vehicles elèctrics com ha passat fins ara, l’acord assolit políticament no tindrà cap valor.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.