Les persones sense llar a Barcelona es moren a 49 anys de mitjana, segons Arrels Fundació

Les persones sense llar que viuen o han viscut al carrer a Barcelona ciutat moren, de mitjana, a 49 anys, segons l’informe d’Arrels Fundació ‘Viure al carrer mata. Persones en situació de carrer mortes a Barcelona 2015-2025’.

La directora de la fundació, Beatriz Fernández, ha explicat en conferència de premsa que l’estudi és un “acte de reivindicació” sobre els efectes d’aquest fenomen, que accelera la mort dels qui el pateixen uns 34 anys respecte de la resta de la població de la capital catalana. Ha subratllat que és “la punta de l’iceberg” del sensellarisme, que, segons ella, continua essent molt silenciós.

Menys esperança de vida per les dones

Fernández ha alertat del “biaix de gènere”: en la població general les dones viuen uns anys més que els homes, però al carrer la seva esperança de vida és notablement més baixa.

‘Viure al carrer mata’, elaborat amb dades de diverses entitats col·laboradores amb Arrels, constata que l’edat de les persones sense llar que van morir del 2015 al 2025 a Barcelona fou de 50 anys en el cas dels homes i de 45, en el de les dones.

Durant el període analitzat han mort 682 persones que vivien o havien viscut als carrers de la ciutat, un 60% de les quals han mort a la intempèrie i un 35% a un hospital o centre sociosanitari, mentre que d’un 4% se’n desconeix el lloc.

Causes de les morts

Quant a les causes de la mort, el 43% són mèdiques, el 25% desconegudes, l’11% la violència, el 10% una sobredosi de drogues, el 6% el suïcidi i el 5% restant per altres raons.

Segons Fernández, aquestes raons indiquen que la mortalitat de les persones sense llar “no respon únicament al deteriorament de la salut”, sinó també a les condicions d’exposició, violència i risc que comporta viure al carrer i que, ha remarcat, són moltes.

L’informe constata que l’allotjament “no esborra automàticament” els efectes del sensellarisme, ja que les persones que hi havien accedit van morir, de mitjana, amb 62 anys, 13 anys més que les que encara vivien al carrer però lluny de la resta de població. Les dones morien amb 57 anys de mitjana i els homes amb 63.

L’estudi proposa ampliar recursos residencials, incorporar la prevenció de la mortalitat a les polítiques de sensellarisme, millorar la coordinació, crear un registre de morts, revisar les morts per identificar-hi errades i preservar la memòria dels morts tot mantenint espais de memòria i homenatge.