Avançament editorial: ‘Dietari del puma’ de Susanna Rafart

Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries Dietari del puma de Susanna Rafart, editat per LaBreu. És el relat d’un trànsit. La veu que l’habita abandona els límits d’una identitat estable i s’endinsa en una zona de transformació contínua, guiada per la presència del puma, animal d’instint, precisió i bellesa feréstega.

Llegiu un fragment de Dietari del puma de Susanna Rafart (LaBreu Edicions).

Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és autora d’una obra que abasta la poesia, el dietarisme i la narrativa. Entre els llibres de poesia es destaquen Pou de glaç (2001, premi Carles Riba), Baies (2005), L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011), La llum constant (2012, premi Rosa Leveroni), Beatriu o la frontera (2019, LaBreu Edicions), D’una sola branca (2021, premi Miquel de Palol) i Contracant (2024, LaBreu Edicions, premi Crítica Serra d’Or).

En narrativa, és autora de La inundació (2003, premi Crítica Serra d’Or), Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània (2008), Crisàlide. Pastoral en si menor (2015, LaBreu Edicions) i Les roses a frec de l’hivern (2023). Com a traductora, ha traslladat al català obres d’Yves Bonnefoy, Dino Campana, Salvatore Quasimodo i Franco Fortini.

Expliquen els editors de LaBreu, Ester Andorrà, Marc Romera, Ignasi Pàmies, Bernat Reher i Teresa Florit:

“Un llibre de metamorfosis: de la veu, del cos, de la mirada. Per mitjà de la figura del puma –animal d’instint, precisió i bellesa feréstega–, Susanna Rafart construeix un dietari en què l’escriptura esdevé trànsit i transposició. Entre l’humà i l’animal, entre memòria i extinció, el text recorre territoris de despossessió, abandonament i transformació mentre explora noves maneres de percebre el món. En un viure en què la supervivència és nostàlgia de ser.

Dietari del puma és la paraula que es fa urpa: el viatge salvatge de Susanna Rafart. Mitjançant una performance estilística, on la paraula es fa carn i acció, l’autora adopta simbòlicament la figura del puma per guiar la lectura per una cartografia desolada. L’obra explora la creació artística com a via d’autoconeixement, per mitjà d’una trobada encarnada animal. Primer, en l’emmirallament en el puma; després, amb un viatge a les terres brasileres per a poder creuar la mirada amb un jaguar. Fa aquest viatge per mitjà de la natura, la pintura, la ciència i els referents històrics i científics per a arribar al dietari reflexiu amb l’agilitat del salt felí, amb una percepció detallista i reflexiva cap a la indagació de llocs desconeguts. El llibre estableix que la creació requereix exactament els mateixos atributs de què gaudeix, sense artifici, un gran felí salvatge.

La recerca, i la trobada, amb els animals és un viatge de transformació per mitjà dels sentits i la paraula. El llibre proposa una ‘mutació’, en què l’animal/escriptora recorre territoris de colonització, extinció i abandó. Rafart, amb la resistència i la bellesa al davant, busca obrir camins, esberlar silencis i oferir una experiència de revelació i resistència davant el món. En  una contemporaneïtat marcada per l’acceleració, la colonització i l’abandonament, tant de la veu com de l’escriptura humana, Rafart entra en comunió amb l’animalitat per a posar en evidència i criticar els mecanismes que posen en perill la fauna. I ho fa amb una sensibilitat pictòrica exuberant que educa la mirada i no deixa d’homenatjar certs referents, de Goya a Tiepolo, passant per uns quants poetes i pintors.

El llibre es construeix com una evolució conceptual, Rafart despulla la veu humana de les comoditats i segueix els felins salvatges, i més animals, per cartografiar un món en ruïnes. No som davant una simple contemplació de la natura, sinó davant una immersió poètica en els territoris de l’extinció, la colonització i l’abandonament amb la visita a la selva encimentada de São Paulo. L’escriptura –i la vostra lectura– esdevé un acte de resistència biològica: allà on la paraula convencional ja no pot guarir ni explicar la desolació de la societat contemporània, el puma obre escletxes a cops de salvatgia. 

Llegint el llibre enyorareu les passes silents dels grans felins, aquest festeig de la natura amb el llenguatge, el gest de la bellesa de criatures fantàstiques fet petjada en la preciosa, i sàvia, escriptura de Rafart.”

Ester Andorrà, Marc Romera, Ignasi Pàmies, Bernat Reher i Teresa Florit, editors de LaBreu