S’ha mort Miquel Duran i Ordinyana, referent de l’oceanografia catalana

L’ictiòleg Miquel Duran i Ordinyana (Sencelles, 1930) s’ha mort a 96 anys. L’investigador, referent de l’oceanografia, ha estat un dels principals estudiosos dels noms dels peixos. Nova Editorial Moll n’ha expressat el  condol pel traspàs.

Miquel Duran i Ordinyana és autor de la monumental obra, en dos volums, ‘Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana’, publicada per Moll. Es tracta d’una extraordinària contribució al coneixement dels ecosistemes marins del nostre àmbit més proper, amb la descripció científica acurada de totes les espècies que es poden trobar a les aigües compreses en el triangle format entre les localitats extremes de l’àmbit lingüístic català: Salses, Guardamar i Maó.

Revisió dels noms populars

Miquel Duran va dur a terme una revisió profunda dels noms populars amb què són coneguts els peixos en català, consultant textos antics i moderns i corregint els errors que s’han produït en la identificació d’espècies. A més, l’obra inclou unes extraordinàries il·lustracions, fetes pel mateix autor, que destaquen els trets característics de cada espècie i permeten la seva identificació.

Joan Veny, personalitat ben destacada de la filologia catalana, destaca
al pròleg del volum I com aquesta obra “fa una revisió dels noms científics i vulgars dels nostres peixos, en ressegueix la transmissió amb labor detectivesca i en traça descripcions acurades i assequibles al lector mitjà, sense renunciar a les exigències científiques”. Ho defineix com “un llibre fet per un rar centaure ictiòleg i lingüista, que farà les delícies dels que se senten atrets per les espècies marines i els seus significants, un doble tresor, etnogràfic i lingüístic, que hem de maldar per protegir i salvaguardar com la part més preuada del nostre patrimoni.”

Trajectòria

Miquel Duran i Ordinyana es va llicenciar en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona, fou col·laborador del CSIC, treballà als laboratoris de Blanes, Castelló i Vigo i participà en viatges d’estudis de la fauna de les pesqueres del Sàhara i de Mauritània. El 1959 va accedir a una plaça del Laboratori Oceanogràfic de Palma, del qual esdevingué director des del 1968 fins al 1987, quan passà a exercir càrrecs de responsabilitat a la Conselleria d’Agricultura i Pesca de les Balears i després a la d’Educació.

Aquests darrers anys s’han publicat diversos treballs seus on s’endinsa en l’aclariment de la motivació de certs ictiònims, el seu embolcall normatiu o l’adequació amb el nom científic. També va col·laborar en la revisió del lèxic ictionímic de la segona edició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.