El fred ja és aquí: com podem estalviar en calefacció

La guerra de l’Iran, amb el tall de l’estret d’Ormuz, ha multiplicat gairebé per tres el preu del gas fòssil a Europa en relació amb els valors de fa un any. I això es reflectirà en el preu del rebut que hauran de pagar aquest hivern totes les famílies i empreses que tinguin calefacció amb una caldera de gas. Els experts no preveuen que baixi el preu del gas els mesos vinents i, fins i tot, diuen que podria haver-hi dificultats de subministrament a escala europea si l’hivern és dur. El fred ja és aquí i moltes cases ja han començat a instal·lar calefacció. Què podem fer per no arruïnar-nos amb la calefacció? Tot seguit us expliquem un seguit d’accions per mirar d’estalviar al màxim.

Evitar que la calor se’n vagi de casa

Als Països Catalans molta gent passa fred dins de casa o a la feina. Les edificacions arrosseguen dèficits greus en l’aspecte energètic per la manca de normativa adequada quan es van construir. Tot plegat, a més, encareix enormement la factura si es vol tenir un confort tèrmic mínim. Cal dir que això no és normal, i que és possible tenir confort tèrmic amb un rebut raonable. A la majoria dels pisos del país, escalfar l’estança on fem la major part de la vida diària ens hauria de costar, si fa no fa, un euro el dia. Per assolir aquest objectiu haurem de fer un seguit d’accions.

La primera cosa que hem de tenir clara és que la calor que generem dins de casa s’ha de mantenir a dins i no marxar-ne. Això vol dir que la casa ha de ser tan hermètica com sigui possible, sense corrents d’aire. És a dir, sense que entri l’aire fred de fora i que el calent de casa se n’escapi. Tanmateix, això també ens requerirà ventilar la casa 5-10 minuts una vegada o dues cada dia, habitualment al matí i a la nit abans d’anar a dormir. Dedicar-hi més estona no convé, perquè acaba refredant les parets i aleshores ens costarà que es tornin a escalfar.

Així doncs, primer de tot ens hem d’assegurar que totes les finestres i portes que donin a l’exterior estiguin tancades. També les de les habitacions que no fem servir. Ens hem de limitar a escalfar les estances on fem vida. Si hem de cuinar, haurem de tancar la porta de la cuina i obrir una finestra o porta a l’exterior perquè hi circuli aire amb l’extractor. Havent tancat portes i finestres, haurem de mirar que no hi notem circulació d’aire. Altrament, haurem de comprar escumes, peces amb fils o gomes adhesives dissenyades per augmentar l’estanquitat dels tancaments. En podem trobar a les ferreteries. La part inferior de les portes és un dels punts febles, especialment les que donen a l’exterior o la de l’entrada. A vegades pot caldre posar una peça ceràmica, habitualment d’un centímetre d’alt, a l’exterior de la base de la porta, de manera que tapi aquest espai i no deixi passar aire.

Una altra via d’entrada de fred són les persianes, especialment la placa de la part superior que ens permet d’accedir-hi quan cal reparar-la. Acostumen a ser formades per un material aïllant, però si hi notem fred, podem comprar escumes aïllants addicionals pensades per posar a la part interior.

Cal aprofitar al màxim la calor que generem dins de casa

Així doncs, assegurar-nos de tenir tancades portes i finestres tota l’estona, que els tancaments siguin estancs i només escalfar les estances on fem vida no requereix una gran despesa econòmica i ho hauríem de notar ràpidament al rebut. Tanmateix, això en molts casos pot ser insuficient.

Si tenim portes i, sobretot, finestres antigues, amb un sol vidre, el fred es transmetrà molt fàcilment per la seva superfície. Si és el cas, ens tocarà esmerçar-hi més diners i adquirir finestres de doble vidre (fins i tot triple) o vidre laminat, dissenyat especialment per aïllar-nos de l’exterior. Podem començar per les finestres on fem la vida diària, però no hem de deixar de banda la resta d’estances. Encara que tinguem una cambra tancada, si hi entra fred, passarà a la paret, que es refredarà i es tornarà un radiador fred a la banda que dóna a l’estança on som, cosa que farà gastar més energia.

Una inversió que pot ser també necessària, i més cara, és millorar l’aïllament de les parets, especialment les que donen a l’exterior. Per a això podem haver d’injectar material aïllant al doble fons (en cas que n’hi hagi) o bé afegir a les parets plaques de pladur amb aïllants, si no ens fa res perdre espai, o, si fem una reforma integral de la casa, aprofitar-la per tirar a terra parets de totxo antigues i substituir-les per plaques de pladur amb material aïllant entremig.

En el cas de cases, o dúplexs, amb més d’un pis, hem de tenir en compte que la calor puja sempre cap amunt, generalment del menjador on fem vida cap a les habitacions del pis de dalt, que només fem servir per dormir. En aquest cas, ens caldrà posar una porta a les escales perquè la calor resti a les estances dels pisos inferiors i no pugi. Però un dels errors més comuns és tapar els radiadors. Especialment posar-hi una lleixa al damunt. Cal tenir en compte que els radiadors són dissenyats per escalfar aire que surt passivament per la part superior, de manera que crea una cèl·lula de convecció que xucla l’aire fred per la part inferior. Si hi interferim tapant el radiador, en reduirem l’eficiència, dificultarem (i fins i tot evitarem) que s’arribi a la temperatura de confort i, en qualsevol cas, encarirem el rebut, perquè consumirem més energia. Un dels problemes més comuns és que els radiadors no tenen la dimensió adient al volum de l’estança. Si passem fred en una estança malgrat tenir la calefacció encesa tot el dia, haurem de consultar un especialista perquè calculi quants elements ha de tenir cada radiador fins a proporcionar la temperatura desitjada.

Com dèiem abans, per estalviar al màxim només hauríem d’escalfar les estances on fem vida. Així doncs, tancar durant el dia els radiadors de les habitacions on dormim ens ajudarà a fer baixar el rebut. Tant si els tanquem com si no, durant la nit hem d’abaixar la temperatura de la calefacció o, fins i tot, tancar-la completament si podem dormir bé amb mantes o nòrdics.

Prescindir del gas i optar per un sistema més eficient

Les accions que hem vist fins ara ens permeten d’aprofitar al màxim l’energia consumida, evitant que se’n perdi la mínima possible. Això ens ha de proporcionar el confort tèrmic desitjat amb un rebut energètic assumible per a la majoria de les famílies. Però encara podem fer accions per fer baixar aquest rebut. Especialment, si tenim en compte que la majoria d’edificacions del país fan servir calderes de gas, combustible que actualment ha pujat molt, com dèiem abans. En aquest cas haurem d’optar per una tecnologia alternativa que fa servir electricitat: la bomba de calor. Són totalment desaconsellats els radiadors elèctrics tradicionals, perquè fan servir resistències, que són molt ineficients i que fan pujar el rebut elèctric més que el del gas i tot. De fet, per cada unitat d’electricitat consumida generen, com a màxim, una unitat de calor.

Les bombes de calor, en comparació, per cada unitat d’electricitat consumida generen entre 3 i 5 unitats de calor, perquè aprofiten l’electricitat no per fer calor amb una resistència, sinó per captar la calor que conté l’aire exterior, encara que el notem fred (poden funcionar fins i tot a uns quants graus sota zero). Això fa que acabin sortint més bé de preu que la calefacció de gas.

Segurament molts lectors tenen una bomba de calor que poden fer servir com a calefacció i no ho saben. Si teniu aire condicionat, avui dia la majoria també escalfen l’aire. Hi ha dues consideracions importants a fer, tanmateix. Per una banda, l’aire calent, com hem dit, puja. Per tant, hem d’orientar la sortida d’aire cap a terra. L’aire calent anirà pujant tot sol cap al sostre i escalfarà tota la columna d’aire. Si orientem la sortida cap amunt, la calor s’acumularà al sostre i li costarà molt de baixar cap a terra. Això farà que passem més fred i gastem més diners.

La segona consideració és que normalment, si tenim una sola unitat interior, és dissenyada per a escalfar entre 15 metres quadrats i 30. Pot haver-n’hi prou per a escalfar el menjador i una estança, però no pas més. En aquestes condicions, seguint els consells anteriors, tenir-los climatitzats no ens hauria de costar més d’un euro al dia, grosso modo. Si volem escalfar uns 70-80 metres quadrats, la mida estàndard d’un pis a les grans ciutats, necessitarem un aire condicionat amb bomba de calor amb 2 o 3 unitats interiors.

Si tenim aire condicionat amb bomba de calor a casa podem fer la prova d’utilitzar-lo de calefacció. Si no en tenim i n’hem d’instal·lar un, la instal·lació ens pot costar entre 1.000 euros i 3.000, incloent-hi l’aparell. Haurem d’optar per aparells amb tecnologia inverter, perquè regulen la potència d’acord amb la temperatura. Això farà que, havent assolit la temperatura de confort, gastin generalment tan sols 200-300 watts l’hora (0,2-0,3 kWh) per mantenir-la. Els que no incorporen aquesta tecnologia (els models antics o molt barats) fan servir una potència fixa tota l’estona, que pot arribar a superar els 3 kWh constants. Això farà pujar enormement el rebut de la llum. Hem d’evitar de comprar un aire condicionat amb bomba de calor que no tingui tecnologia inverter. I si en tenim un a casa, hauríem de mirar de canviar-lo per un aparell amb aquesta tecnologia, cosa que farà baixar considerablement el rebut de la llum.

Si no volem calefacció per aire i preferim mantenir la de radiadors, haurem d’optar per l’aerotèrmia. L’aparell exterior és molt semblant al d’un aire condicionat, però també escalfa aigua, tant per a aixetes i dutxa (aigua calenta sanitària) com per al circuit de calefacció. És més cara, però és una solució integral per a la casa, que proporciona aire fred a l’estiu també, cosa que fa que puguem prescindir del gas completament. El cost d’instal·lació, aparell inclòs, es pot moure entre 10.000 euros i 20.000, segons la temperatura que calgui als radiadors. Haurem de mirar a quina temperatura treballa la nostra caldera de gas. Si va a 80-90 graus, necessitarem aerotèrmia d’alta temperatura per a aprofitar els radiadors i no canviar-los, però és més cara (fa servir dues bombes de calor). Si va a 50-60 graus, els models actuals d’aerotèrmies de baixa temperatura (una sola bomba de calor) acostumen a assolir aquestes temperatures. Són més barates i ens serveixen per a conservar els radiadors. Si posem una aerotèrmia de baixa temperatura en un circuit de radiadors d’alta temperatura no obtindrem una temperatura de confort dins la casa. Els radiadors seran massa petits i no transmetran prou calor.

Finalment, tinguem en compte que a la UE l’ús del gas dins les cases té data de caducitat: el 2040 no el podrem fer servir més. De manera que si hem de fer una reforma de l’habitatge el millor consell és que avaluem les opcions que tenim per a prescindir-ne ara i passar-nos a l’electricitat. Si, a més, podem instal·lar plaques solars –comunitàries si vivim en un edifici d’habitatges, o nostres si vivim en una casa unifamiliar–, el rebut encara ens baixarà més. Moltes famílies al nostre país ja han prescindit del gas completament, tenen un rebut equivalent o, fins i tot, inferior. I, sobretot, tenen un habitatge més confortable. A l’hivern no hauríem de passar fred a casa, especialment si hi viu gent gran i nens.