Marc Candela: “És una campanya per a poder dir que el professorat adoctrina”

El 10 d’agost, en plenes vacances d’estiu i amb tothom en remull o amb les notificacions desactivades, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) va publicar les noves atribucions d’Inspecció Educativa en matèria ideològica. L’article 155 de la llei d’acompanyament dels pressuposts modifica uns quants decrets, especialment el que regula la Inspecció Educativa. Entre més qüestions, estableix que cal “vetllar per la neutralitat ideològica als centres educatius” i supervisar que les activitats docents, els materials curriculars i els actes escolars quedin al marge de qualsevol mena “d’adoctrinament”.

És una notícia que ha agafat la comunitat educativa amb la guàrdia baixa, però que l’ha feta reaccionar atesa la gravetat dels fets. El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) considera que el govern intenta de convertir la Inspecció Educativa en un “instrument de persecució i censura” contra el professorat, amb l’objectiu final d’aconseguir que el professorat s’autocensuri. En parlem amb Marc Candela, coordinador d’acció sindical de l’STEPV, el sindicat majoritari entre els docents del País Valencià. 

—Acuseu el govern de voler introduir la censura a les aules. Què ha passat?
—En la tramitació de la llei d’acompanyament dels pressuposts, Vox va presentar una esmena per a introduir una modificació en les funcions de la inspecció educativa i afegir que calia vetllar per la neutralitat ideològica del professorat. El Partit Popular l’ha acceptada. És un article molt ambigu que, per cert, casualment és el 155! [riu] Però bé, el seu objectiu era introduir aquest article perquè tant Inspecció com els centres vigilen que el professorat no adoctrine. 

—El govern es defensa dient que vol “vetllar per la neutralitat ideològica als centres educatius”. És un terme molt ampli. És perillós?
—Tot plegat es basa en una premissa falsa: que el professorat no té una altra feina a fer que dedicar-se a adoctrinar l’alumnat. I, en canvi, no s’hi explica què és exactament la “neutralitat ideològica” ni què és “l’adoctrinament”. Supose que no es deu referir a la religió, que és l’única assignatura que sí que adoctrina. Com que el govern és en mans del PP i de Vox, entenem que perseguiran aquelles activitats que no els agraden, sobre temes com per exemple la igualtat entre homes i dones, la guerra de Palestina, els drets LGTBI i fins i tot el canvi climàtic. Qualsevol campanya de normalització lingüística del valencià també entraria dins aquest paquet d’allò que el PP i Vox consideren adoctrinament. 

—L’ús del terme adoctrinament pot ser molt perillós. Volen fer veure que educar i adoctrinar és la mateixa cosa?
—Sempre hi ha hagut, sobretot venint de Vox, l’acusació que el professorat es dedica a adoctrinar. Per què? Perquè expliquem el canvi climàtic, fem campanyes entorn del Vuit de Març, promovem la llengua… Són activitats que connecten l’alumnat amb el món, i no els agrada. Per adoctrinar, entenem imposar unes creences o un perfil polític partidista, però això no ho fa fet mai el professorat. A més, les lleis educatives, la LOE i la LOMLOE, ja protegeixen l’alumnat de ser adoctrinat –excepte en l’assignatura de religió. Per tant, en el fons és una campanya per a dir que el professorat adoctrina, que el professorat està mobilitzat en contra dels alumnes. És una campanya per a desprestigiar-nos. 

—El comportament del professorat serà jutjat segons la ideologia de cada inspector?
—Com que no està regulat què s’entén exactament per “adoctrinament” o “neutralitat ideològica”, qualsevol cosa pot entrar en eixe sac. Per tant, quan a Inspecció li comencen a arribar denúncies, hi haurà uns quants inspectors que diran que no tenen sentit i les arxivaran, però n’hi haurà uns altres que, si són més de la corda del govern, diran que són adoctrinament, i ací és on comença el problema. De totes maneres, pense que no els farà gaire gràcia, als inspectors, perquè tan sols tenen deu dies per a resoldre aquestes denúncies i es tracta de més burocràcia i més feina. Al final, fer això és desviar-se de la seua funció principal, que és l’assessorament i l’acompanyament. Per això pense que, en general, no els farà gaire gràcia, tot i que segur que algun inspector s’hi fregarà les mans. 

—És a dir, els professors seran jutjats de manera arbitrària, depenent de l’inspector que els toqui.
—És clar. I el gran perill és que els mateixos professors s’autocensuren i deixen de fer determinades activitats per por que els obren un expedient o que els denuncien. Per això volem insistir que els professors no s’autocensuren, que allò que fan és perfectament legal. Si un centre sap que té un inspector o una inspectora amb un perfil ideològic determinat, anirà amb més cura a l’hora de fer determinades activitats, sobretot perquè la mateixa Inspecció podrà intervindre-hi sense que hi haja cap denúncia de ningú. Tal com diu l’article: “Inspecció ha de vetllar per la neutralitat ideològica.” I això vol dir que no cal que ningú els denuncie perquè hi intervinga d’ofici.

—Un dels punts que dieu que quedarien desprotegits amb aquest article seria la llengua catalana. Per què?
—Ja va passar amb la llei de llibertat educativa. Molts centres feien campanya per la llengua, pel valencià, i hi va haver casos en què la conselleria va enviar Inspecció a retirar qualsevol material que fera promoció de la llengua. Per tant, sí, la llengua és un dels objectius principals del PP i Vox, i saben perfectament que una font de manteniment i promoció de la llengua és l’escola. I per això en aquest article parlen específicament de drets lingüístics. Per tant, és inclosa la persecució a qualsevol campanya de promoció de la llengua. Ara mateix hi ha molts centres educatius que tenen pancartes penjades a les façanes defensant la millora de les condicions laborals i el valencià. Pensem que ara, amb qualsevol denúncia d’eixes pancartes, si l’inspector o la inspectora de torn considera que és adoctrinament pot obligar a retirar-les. Podria ser un exemple pràctic de les coses que poden passar al setembre, sense anar més lluny.

—I les direccions dels centres no tenen marge de maniobra?
—Si la Inspecció actua de motu proprio o hi ha alguna denúncia d’algun pare o d’alumnes, la direcció poca cosa hi pot fer, perquè el canal de denúncia és directe a Inspecció. Quan Inspecció es pose en contacte amb el centre, es podria arribar a obrir un expedient. Però, vaja, ni la direcció tindria capacitat d’autoprotecció. Dependrà de l’inspector o la inspectora, però si van fins al final aquí no se salvarà ningú.

—La consellera d’Educació, Carmen Ortí, era inspectora. Cada vegada té més pes aquesta figura dins el món educatiu?
—Sí. Podem pensar que no és casualitat que, després d’aquest curs que hem tingut, amb tantes mobilitzacions entre el professorat i amb la Conselleria d’Educació intentant de criminalitzar-nos, això forme part de la campanya de desprestigi del professorat. Sobretot ara que tenim molta força i que hem estat durant tot el curs, sobretot el mes de maig, el focus d’atenció mediàtica. Per això, podem pensar que no és casualitat que hagen introduït aquest article, per tal de continuar acusant-nos socialment d’adoctrinar. 

—Volen crear un canal de comunicació perquè les famílies puguin delatar el professorat. L’objectiu és enfrontar famílies i professorat?
—Durant la vaga indefinida del maig i el juny, la consellera ja va intentar d’enfrontar les famílies amb el professorat amb una carta que va enviar per correu. I això d’ara forma part de la mateixa estratègia: volen continuar criminalitzant el professorat. Crec que hi ha una campanya de les Noves Generacions del PP per a fomentar que les famílies denuncien suposats adoctrinaments del professorat, i això forma part d’aquest paquet, d’aquesta campanya de fons que vol enfrontar el professorat amb la societat i les famílies. 

—Llavors, on queda la protecció dels professors i el dret de l’ensenyament dels alumnes?
—És un tema que ara mateix tractem amb els partits de l’oposició, amb el PSPV i Compromís, perquè, com que és una llei, no la podem recórrer. Tan sols la poden recórrer al Constitucional amb els vots de cinquanta diputats del congrés espanyol, o el Síndic de Greuges o el president espanyol. També la podrien recórrer els diputats del país si sumessin cinquanta, però tenen majoria el PP i Vox. La volem recórrer perquè entenem que sí, que vulneraria principis de llibertat de càtedra o del dret de la infantesa. I, segons què determine cada inspector, potser es vulneren també uns altres drets o qüestions. Com a sindicat, ho denunciarem i intentarem que el professorat no s’autocensure. I, en cas que hi haja algun incident, donarem assessorament jurídic al professorat afectat i treballarem per canviar eixe govern i que el que entre després retire l’article.

—[…]
—Per exemple, Compromís, amb l’aprovació de la llei de llibertat educativa, va engegar una campanya en contra i va reunir cinquanta diputats de les corts espanyoles per presentar un recurs al Constitucional espanyol. En aquest cas, Compromís ha anunciat que estudia de recórrer contra aquesta llei també, per mitjà de la mateixa via que en el cas anterior.

—El moment en què s’ha fet públic no sembla innocent: el 10 d’agost, amb tothom de vacances, perquè passi inadvertit.
—Bé, la llei d’acompanyament sí que és de veres que es va gestionar a final de juny. Pot tenir sentit dins la lògica parlamentària que, si acabes de fer la tramitació, la votació i tot plegat, durant el juny i el juliol, es faça públic a l’agost. Recordem que els pressuposts de la Generalitat es van aprovar al juliol. Però, vaja, sí que és cert que el fet de publicar-lo a l’agost significa que la reacció de la comunitat educativa és pràcticament nul·la, perquè no hi ha classes, els centres són tancats. Hi han pogut reaccionar alguns sindicats i poca cosa més. I a ells els ha anat molt bé, per dir-ho així. 

—De totes maneres, la comunitat educativa hi ha respost. Aquest article serà un nou motiu per a continuar la vaga del professorat?
—Al comunicat de premsa que vam fer dèiem que aquesta mesura l’hauríem d’incorporar a la plataforma reivindicativa que tenim amb la resta de sindicats i demanar de derogar-la. L’hauríem d’incorporar a les mobilitzacions que ja hem anunciat a partir del mes de setembre, com la manifestació que tenim prevista per al dia 12 de setembre a Alacant, Castelló i València. Estic convençut que tots els qui organitzem aquestes mobilitzacions estem totalment en contra d’aquest article. Per tant, segur que serà un element més que caldrà incorporar a la plataforma reivindicativa. 

—Queden pocs dies per a tornar a l’escola. Comença un nou curs mogut?
—Ja tenim una sèrie de mesures, d’accions pactades entre totes les organitzacions que convoquen aquestes mobilitzacions. Començarem amb la manifestació del 12 de setembre, i, a partir d’aquí, la idea és mantenir la pressió al govern, però sense una convocatòria de vaga al davant. De moment! Vam acabar el juny amb la suspensió de la vaga, però tampoc vam tenir gaire temps per a parlar tranquil·lament i fer assemblees, perquè ja s’acabava el curs. Ara, amb el començament del nou curs, farem allò que els professors consideren que cal fer, perquè al capdavall són ells els qui ho han de decidir.