Conversa amb Joan R. Lladós, traductor de Kostas Kariotakis

El grup Reversos dialogarà amb Joan R. Lladós, traductor del poeta grec Kostas Kariotakis (Trípoli, 1896 – Préveza, 1928).

Kostas Kariotakis és un dels grans renovadors i modernitzadors de la poesia grega de principis del segle passat. Conversarem amb Joan Ramon Lladós a partir de la seva traducció d’El dolor de l’home i de les coses, publicada el 2024 per Edicions Pont del Petroli. Aquest volum inclou els dos primers llibres de poesia de Kariotakis, dels tres que en va publicar: El dolor de l’home i de les coses (1919) i Nepenthe (1921). Elegies i Sàtires el publicà el 1927.

Com Kavafis, Kariotakis és una veu isolada en la Grècia del seu temps; el poeta d’Alexandria morirà deu anys més tard que Kariotakis tot i haver nascut trenta anys abans. La veu de Kariotakis és l’antítesi, però, de la serena sensualitat del llenguatge poètic de Kavafis, un referent que coneixem en català. La poesia de Kariotakis, trista, malenconiosa i desesperançada, és indestriable de les circumstàncies històriques i biogràfiques que va viure.

Joan R. Lladós (Barcelona, 1954) es va formar en la Scuola degli Italiani barcelonina i es va llicenciar en farmàcia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat nombrosos articles científics i ha estat coordinador dels farmacèutics de Castelldefels, fundador al municipi de la delegació local de l’Associació Espanyola contra el Càncer i titular de la Farmàcia Lladós (des del 1988), al barri de Bellamar, com també un dels impulsors del moviment Dempeus per la salut pública.

Lladós ha compaginat les vocacions científica, humanística i metafísica i actualment és traductor, poeta i divulgador cultural. Lector compulsiu dels autors grecs i italians, els anys de formació al Liceo Scientifico Italiano di Barcelona i l’afició per la poesia l’han portat a traduir autors italians com Ungaretti,  Salvatore Toma, Alberto Pellegata i Leo Luceri. Traductor també del grec, a part de Kostas Kariotakis, ha traslladat al català les poetes gregues Giòta Partheníu i Margarita Matatsi.

El 2018 publica el seu primer llibre de poemes Galàxies interiors. Poemes quàntics, editat per Edicions Pont del Petroli. Hi conflueixen les seves dues vocacions, la humanística i la científica i hi reflexiona sobre els vessants del temps, els universos paral·lels i els buits existencials. Pròximament, Papers de Versàlia publicarà el seu segon llibre de poesia: No cal tancar les portes.

Juntament amb Antoni Robert, i d’ençà del 2018, condueix les Vespertines, una sèrie de tertúlies amb lectures de poemes, en les quals han conversat amb nombrosos i bons poetes catalans. Es van celebrar al Caffè San Marco i posteriorment es van traslladar a la llibreria A peu de pàgina de Barcelona.