Trenta-tres escons, quatre candidats i una campanya a tot volum

El primer cap de setmana de la campanya electoral tot just es diferencia dels de la pre-campanya pel fet que ara els candidats sí que demanen el vot directament. Potser també perquè apugen els decibels dels equips de so als mítings. Els quatre principals partits valencians diversifiquen l’activitat per ser en un acte, en dos o en tres. Fins i tot en quatre. Actes petits i de proximitat, o mítings més importants. La visita als mercats és un clàssic.

El ritme és diferent quan es tracta dels tres partits que són espanyols o del que té obediència estrictament valenciana, com els agrada de dir als responsables de Compromís. El PSPV, el PP i Vox fan l’agenda segons les necessitats del comitè central de campanya i, sobretot, a mercè de la disponibilitat del líder.

Trenta-tres diputats que valen or a Madrid

El País Valencià és un dels territoris marcats en roig pels quarters generals de campanya d’aquests partits. No debades els valencians envien trenta-tres diputats al congrés espanyol. És el quart paquet més nombrós després d’Andalusia, el Principat i Madrid.

Són trenta-tres vots que valen or i als quaderns de campanya dels partits hi ha algunes dades subratllades. Són afirmacions que es repeteixen elecció a elecció. Per exemple, sempre que el PSOE ha guanyat les eleccions ací, ha acabat governant a l’estat espanyol. O, dit d’una altra manera: mai el PSOE ha guanyat al País Valencià i no ha pogut governar a l’estat.

També hi ha una dada que aquests dies deu fer ballar el cap a més d’un. Els socialistes, amb Pedro Sánchez al capdavant, desitgen una mobilització en massa. En un míting divendres demanava d’arribar a un 75% de participació. Però els experts en demoscòpia valencians donen per bo que una participació molt alta ací no afavoreix l’esquerra, sinó que consolida la dreta.

I encara una altra incògnita. Què passarà amb el vot del territori afectat per la gota freda? L’Horta Sud és una de les zones amb més densitat de població del País Valencià. Són un milió de persones el vot de les quals pot ser determinant en aquesta ocasió. Alguns sondatges indiquen que qui pesca en l’aigua remenada i el fang és Vox.

Són variables que permeten de jugar i construir realitats fins que no arriba el moment d’obrir les urnes.

Els quatre candidats mostren les cartes

Els quatre caps de llista per València ja es van veure les cares divendres al matí en el primer debat que, tradicionalment, organitza la Cadena SER. Un debat de 55 minuts que permet de prendre la temperatura als candidats i començar a percebre per on faran anar els missatges. María José Català, del PP; Pilar Bernabé, del PSPV-PSOE; Àgueda Micó, de Compromís Front Valencià; i Ignacio Gil Lázaro, de Vox. Una dada: l’any 1982, quan el candidat de Vox va ser diputat per primera vegada, Català tenia un any, Pilar Bernabé en tenia tres i Àgueda Micó en tenia quatre.

Una altra dada: per a Català i Bernabé, aquestes eleccions d’ara, del congrés espanyol, són com un deure sobrevingut, perquè la primera diu que vol continuar essent batllessa de la ciutat de València i la segona diu que li vol arrabassar el càrrec el 27 de maig vinent.

Tots dos blocs es van dibuixar perfectament. Els dos membres de la dreta es van ignorar del tot i va aflorar ben lluent el pacte tàcit de no fer-se mal. Les dues candidates de l’esquerra tampoc no es faran gaire mal, però Àgueda Micó sí que va seguir fil per randa l’estratègia del partit, que és mirar de diferenciar-se dels socialistes, i va retraure algunes actuacions del govern de Sánchez, però deixant sempre molt clar que el suport no perillava. Pilar Bernabé no li va respondre en cap moment.

La primera polèmica

D’ençà que ha començat oficialment la cursa per a les eleccions espanyoles, la cap del PSPV, Diana Morant, ha elevat tant el to com el volum de les seues intervencions. Ho vam comprovar divendres de la setmana passada al poliesportiu del Cabanyal, en el míting que significava la represa de la pre-campanya després de l’accident de trens d’Urda. Davant un Pedro Sánchez que havia estat besat, abraçat i fotografiat per milers de persones al carrer, Morant va fer una intervenció molt abrandada, cridant fins i tot. Com si no tingués micròfon i volgués que la gent que seguia la intervenció del carrer estant l’escoltàs. Tenia micròfon, però els crits de Morant eren considerables.

Ahir divendres, a Elda, al Vinalopó Mitjà, va continuar amb el mateix to i en un moment d’exaltació màxima es va referir a Pablo Ruz, batlle d’Elx, al Baix Vinalopó, com a “pecho paloma”, una expressió que es podria traduir per fatxenda o persona que presumeix i trau pit, o que es posa medalles. En realitat, Morant responia a les crítiques i befes del PP sobre els crits en aquella intervenció del Cabanyal que no va passar gens inadvertida.

I, com un foc que es retroalimenta, avui ha eixit tot el Partit Popular valencià a demanar la dimissió de Morant, a acusar-la d’haver insultat i a exigir-li que demane disculpes.

Orfes de Pedro Sánchez

L’aturada de la pre-campanya per l’accident ferroviari ha fet recompondre tota l’agenda de mítings de Pedro Sánchez. El fet que la represa fos a València i que hi haguera tan bona resposta de la gent feia pensar als socialistes valencians que la direcció espanyola del partit cercaria una altra data. Potser a Alacant, si consideraven que el vot a València ja estava tot mobilitzat. Però cada dia que passa s’allunya més aquesta possibilitat.

Mentrestant, els líders es desdoblen per acompanyar la candidata Bernabé. El PSPV estalona constantment els seus discursos en els efectes de la gota freda i en la gestió de Carlos Mazón, que contraposen a la tasca de la delegada del govern espanyol en aquells moments i fins fa poques setmanes.

Els clàssics del PP

Mentre esperen que dissabte vinent arribe Alberto Núñez Feijóo per a omplir la plaça de bous de València, el Partit Popular ha passejat els seus dos ex-presidents espanyols pel territori. No s’han trobat en cap de les cites que tenien, però el president Pérez Llorca els ha fet de cicerone. Mariano Rajoy ha visitat Gandia i Benidorm i José María Aznar, Alacant. Tots dos han apel·lat al discurs derrotista de l’Espanya trencada, de la gravetat de la situació, del pitjor govern de la història, de la democràcia en perill i dels separatistes i els hereus d’ETA que li donen suport.

Per cert, Pérez Llorca s’ha bolcat en la campanya per a ofrenar un bon resultat a Núñez Feijóo tot esperant que el designe candidat a la presidència de la Generalitat. El resultat del PP en aquestes eleccions espanyoles pot reforçar o afeblir la figura del president valencià davant el líder estatal.

Front Valencià+Front ampli+ERC

Compromís Front Valencià ja ha fet avui l’acte central de campanya a Castelló. La plana major de la candidatura ha reivindicat la necessitat d’impulsar polítiques valentes d’esquerres que milloren la vida dels treballadors. L’accés a l’habitatge i la necessitat de frenar l’extrema dreta han estat alguns dels missatges que han llançat.

El fet que Compromís Front Valencià siga un conglomerat de formacions que fora del País Valencià no van juntes donarà lloc a situacions curioses que només tenen cabuda en un context d’extrema necessitat. Així, dimecres, dia 19, Gabriel Rufián i Ada Colau participaran en actes de la UTE valencianista. No en el mateix acte ni a la mateixa ciutat, però sí a la mateixa hora. No és cap secret que la relació entre Rufián i Colau no viu el millor moment i ha calgut una mena de diplomàcia vaticana per a quadrar les agendes i resoldre la participació de tots dos caps de llista per a donar suport a una part de les seues sigles.

D’una banda, Gabriel Rufián, cap de llista d’ERC per Barcelona, anirà a un acte de Compromís-Front Valencià a Vila-real. Hi presentarà el seu llibre i estalonarà ERPV i Podem, que formen part del Front Valencià. A la mateixa hora, Ada Colau, cap de llista per Barcelona pel Front Ampli, participarà en un acte a la ciutat de València, també per donar suport al Front Valencià per la pota d’Esquerra Unida que, a l’estat, és dins el conglomerat de Colau.

Aquesta confluència a la valenciana projectarà la imatge que al País Valencià l’esquerra s’ha sabut entendre, cosa que fa unes quantes setmanes semblava el requisit indispensable per a frenar un govern de la dreta i l’extrema dreta. Ara, aquesta mateixa diplomàcia vaticana ha aconsellat la direcció de la candidatura valenciana que ni Rufián ni Colau participen en l’acte central de campanya del Parc de l’Oest el dissabte 21 de novembre.