[VÍDEO] El discurs íntegre de Lluís Puig al parlament: “Em declaro convençudament independentista”

Lluís Puig, conseller de Cultura del Primer d’Octubre, ha tornat al Parlament de Catalunya nou anys després de l’exili. El conseller ha tornat a intervenir a la cambra, d’on va ser expulsat arran de la repressió contra l’independentisme, amb un discurs en què ha denunciat la repressió de l’estat espanyol, ha reivindicat els Països Catalans i ha reafirmat el seu compromís amb la independència. “Em declaro convençudament independentista”, ha dit.

Puig ha començat el discurs assenyalat que fou expulsat: “Torno a la cambra d’on el conseller de Cultura va ser expulsat de forma il·legítima, amb el vistiplau d’alguns partits aquí presents”, ha dit Puig. El conseller ha recordat que la seva expulsió va ser motivada per un acte que ha definit com a “tan vell, bonic i democràtic com era posar les urnes”.

El conseller ha remarcat que la repressió forma part de la història de Catalunya i ha recordat que nou dels tretze darrers presidents de la Generalitat han sofert alguna mena de repressió per part de l’estat espanyol. “Un d’ells assassinat, quatre empresonats, cinc exiliats, dos inhabilitats i alguns més de dues coses a la vegada. Nou de tretze, no és massa normal”, ha dit.

Les dues derrotes de l’estat espanyol

Puig ha defensat que l’exili no ha estat gratuït, però que durant aquests nou anys ha procurat representar internacionalment “la voluntat i la persistència del poble”. En aquest període, ha explicat que ha promogut iniciatives culturals, ha mantingut diàlegs socials, culturals i polítics a escala internacional i ha contribuït a explicar la situació catalana arreu.

En el discurs, també ha reivindicat les conseqüències judicials i polítiques de la resposta de l’estat espanyol al procés independentista. Segons Puig, l’estat ha patit dues grans derrotes. La primera, judicial: “que encara ara retorna per tota Europa”. I una de política: “Fracàs absolut de voler desaparèixer les nostres conviccions, que de cap manera apaivagaran la seva actitud centralista i dominant”. “Les Illes, el País Valencià, la Catalunya Nord, la Franja i l’Alguer seguiran existint, li cogui a qui li cogui”, ha exclamat.

Crítiques a la situació del Principat

Puig també ha aprofitat el discurs a fer una diagnosi crítica de l’evolució de Catalunya durant els anys que ha estat a l’exili. Ha denunciat la manca d’iniciatives per a combatre el canvi climàtic, les mancances del transport públic, les protestes de mestres i metges i les dificultats del sector agrari. També ha retret la falta de mesures contundents per a reforçar el català. “Després de nou empresonats, no hi ha cap proposta de model polític per poder ser”, ha dit, abans de reafirmar la voluntat de continuar defensant la independència.

El diputat ha acabat el parlament agraint el suport de totes les persones que han acompanyat els represaliats durant aquests anys, amb un esment especial als veïns de Catalunya Nord. “La solidaritat no és només un acte valuosíssim de resistència, sinó que esdevé el pilar que sustenta la confiança, imprescindible per construir el futur”, ha dit.

“La nostra fortalesa és continuar. Per això res no comença ni acaba avui, sinó que continua”, ha conclòs. El discurs ha acabat amb un fort aplaudiment i els diputats independentistes dempeus.

El discurs íntegre

A continuació, podeu llegir el discurs íntegre que Lluís Puig ha dit des del faristol del parlament.

“Diputats i diputades en representació del poble català:

“Catalunya és eterna i cap poder de la terra podrà destruir-la”. Aquestes són paraules de Bonaventura Gassol, conseller de Cultura des de l’exili aviat farà un segle, durant la primera legislatura d’aquest parlament.

Amb aquesta cita vull subratllar que la repressió no és un element estrany en la història del nostre país —que m’agradaria complet de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer—. Sovint és volgudament oblidat que dels últims 13 presidents de la Generalitat, 9 han patit la repressió de l’Estat: 1 d’ells assassinat, 4 empresonats, 5 exiliats i 2 inhabilitats (alguns, més d’una cosa alhora).

En el meu cas, avui torno a la cambra de la qual el conseller de Cultura va ser expulsat —de forma il·legítima i amb el vist-i-plau d’alguns partits aquí presents— la nit del 27 d’octubre de 2017. A propòsit d’un acte democràtic, convé encara recordar-ho.

L’exili no ha estat gratuït —avui hi haurà abraçades que ja no podrem fer—, però en ell hem procurat representar arreu la voluntat i la persistència del nostre poble: hem establert diàleg social i polític a nivell internacional, hem exercit responsabilitats institucionals, hem desenvolupat iniciatives culturals, hem escoltat molt i hem explicat tant com hem pogut, massa sovint en parquets d’organismes jurídics on hem establert nova jurisprudència.

I, mentrestant, durant aquests 9 anys i 18 dies, l’Estat espanyol ha patit dues grans derrotes:

La judicial, que ha retronat arreu d’Europa,

i la política, en fracàs absolut de concebre la més mínima estratègia i, també, en fracàs absolut de fer desaparèixer les nostres conviccions, que de cap manera apaivagaran la seva actitud centralista i dominant: les Illes, el País Valencià, la Catalunya Nord, la Franja i l’Alguer seguiran existint li cogui a qui li cogui.

Però, tornem a casa. Avui tothom ens diu: “el país ja no és el mateix que fa 9 anys.” Només faltaria, oi? Nosaltres tampoc ho som. I amb tant com ens ha passat durant tot aquest temps, el que sí que sembla desafiar la major aportació del savi Heràclit, és qualsevol resposta política a l’alçada d’aquests canvis:

• No hi ha ni mitja iniciativa substancial per mitigar el canvi climàtic, ara que per fi ja estem tots convençuts que impacta seriosament en el nostre dia a dia i ho farà encara més en el futur de la humanitat.
• Prop de mig milió de persones —i les seves respectives estructures productives— es desesperen matí sí/matí també al transport públic.
• No hi ha hagut ni un sol avenç en la configuració de les grans potes de l’estat del benestar: mestres i metges es reparteixen els carrers amb les protestes per un habitatge cada dia més alarmantment inassequible.
• La pagesia no pot més que abandonar la terra, mentre els nostres plats són cada vegada més costosos d’omplir.
• La llengua, embolcall i altaveu de la nostra cosmovisió, passa un dels moments més fràgils de les darreres dècades sense ni una sola mesura de reforç nova.

I finalment, president Illa, després de 9 empresonats, 7 exiliats i més de 3.000 persones represaliades durant una dècada, no hi ha CAP proposta de model polític per PODER SER.

És per això que no puc fer altra cosa que continuar declarant-me convençudament independentista. I continuar expressant aquesta pulsió ancestral del nostre poble, com a servidor públic, a través de la cultura, origen i fi de tota vida.

I en tot del que em queda de la meva, de vida, per molt que m’hi esforçaré, no tindré manera possible d’agrair tanta gent que ha sostingut la repressió i que ens ha fet costat durant tot aquest temps. I, a més, que està disposada a seguir-ho fent. La solidaritat no és només un acte valuosíssim de resistència, sinó que esdevé el pilar que sustenta la confiança imprescindible per construir el futur.

Avui personalitzo aquest agraïment en la Catalunya Nord, que m’ha acollit sense mesura i amb màxima discreció, com ha fet sempre al llarg de la nostra història: gràcies per haver estat llar 🙂

Com destacava el conseller Gassol, la nostra fortalesa és continuar. Per això, res comença i res acaba avui, sinó que continua. Amb una força feta de tothom. I també, malgrat tothom. Fins a aconseguir-ho.