Rufián reflexiona, Nogueras es presenta i la CUP i Alhora ho debaten: què farà l’independentisme el 29-N?

La convocatòria d’eleccions espanyoles ha espetegat com un aglà a les seus dels partits polítics. Tots tenien la maquinària prevista per a les eleccions municipals i ara es troben obligats a accelerar-la i a engegar els motors per a entrar al congrés i al senat espanyols.

Els decrets fallits d’habitatge de la setmana passada han sentenciat una legislatura de Pedro Sánchez marcada sobretot per la inestabilitat i per la necessitat de fer malabarismes a l’hora d’aprovar els projectes del govern.

Arrenca el compte enrere i els partits independentistes han de començar a moure fitxa, però encara hi ha unes quantes incògnites. Ni ERC ni Junts no tenen definits els caps de llista. Tot fa pensar que seran Gabriel Rufián i Míriam Nogueras. Però el primer encara no ho ha decidit i la segona s’haurà de sotmetre al procés de primàries que obrirà el partit. La CUP decidirà dissabte si es torna a presentar a les eleccions espanyoles i Alhora també ho debat amb els militants.

Gabriel Rufián, el candidat d’ERC que reflexiona

La direcció d’ERC té ben clar el candidat: Gabriel Rufián. Però ell encara no ha anunciat què vol fer. Dilluns, després de la convocatòria d’eleccions, fonts pròximes a Rufián van dir que estava enmig d’un període de reflexió, que escoltaria tothom i que després decidiria què fer.

La recepta de Rufián ha estat, d’un bon començament, articular un front que agrupi l’esquerra sobiranista i les forces progressistes espanyoles. L’anunci oficial el va fer a l’abril en un acte a la Universitat Pompeu Fabra amb l’eurodiputada de Podem Irene Montero, en què Rufián va exigir a ERC que liderés el front. La idea l’ha anada reivindicat aquests darrers mesos en actes diversos, com ara el del parc de la Capçalera de València amb Mónica Oltra.

Tot i la insistència de Rufián, el projecte no ha tingut mai cap definició electoral clara i ha topat amb el recel d’ERC. La resta de partits d’esquerra sobiranistes de l’estat espanyol tampoc no ho han acabat de veure mai clar. Al juny, després de constatar la poca seducció, Rufián va dir que prioritzaria un “front d’esquerres” a Catalunya que pogués “inspirar uns altres territoris”.

ERC preveu de tenir enllestida la llista per a les eleccions espanyoles el 17 d’octubre, tan bon punt acabi el procés intern per a confeccionar-la. La secretària general del partit, Elisenda Alamany, ha reiterat que Rufián és “el millor candidat” per a encapçalar-la. Del grup actual, hi ha tres diputats dels set que han expressat públicament que volen repetir. Són Teresa Jordà i Etna Estrems, que han de recollir avals per a disputar les primàries de la demarcació de Girona, i Inés Granollers per Lleida. En canvi, Jordi Salvador i Pilar Vallugera han anunciat que hi renuncien, i Francesc Marc Álvaro resta en silenci.

ERC va engegar dilluns el procés intern i, a partir de dimarts, els candidats tenen sis dies per a recollir els avals del 5% de la militància. Si només hi ha un candidat, no caldrà una segona votació. Més tard, la comissió electoral elaborarà la proposta de llista, que previsiblement serà ratificada el 17 d’octubre mateix per l’executiva nacional i el consell nacional.

En aquest procés de primàries, Joan Puig i Cordon, ex-diputat d’ERC al congrés espanyol i veu crítica dins el partit, ha anunciat que s’hi presentava per fer una protesta simbòlica contra Rufián. Puig diu que tornar a presentar Rufián és “un error majúscul” i critica que ERC no tingui habilitat un sistema de recollida d’avals telemàtic. Ha anunciat que no recolliria pas més signatures, que només hi hauria la seva, però que utilitzava aquest procés “per dir prou”.

Amb el moviment de Rufián, Oriol Junqueras, president del partit, quedaria descartat de Madrid. Sobre si el president d’ERC podria ser candidat, Elisenda Alamany ha remarcat que manté una “aposta clara” per la Generalitat. I, arran de les especulacions sobre una possible candidatura unitària de l’independentisme, ha estat taxativa: “ERC es presentarà com a ERC.”

La posició de Rufián sobre les eleccions, tanmateix, encara s’ha de concretar. A parer seu, l’avançament electoral és “precipitat i irresponsable” perquè no hi ha prou suport, però defensa que les esquerres sobiranistes han d’actuar amb “generositat i col·laboració” en la nova situació.

Junts: Míriam Nogueras es vol mantenir a Madrid

La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha anunciat que es presentaria per ser la candidata del partit a les eleccions espanyoles del 29-N. Junts encara les eleccions després d’haver torpedinat els decrets d’habitatge, que van fer que Pedro Sánchez avancés les eleccions, quan va constatar que la legislatura havia caducat.

El partit farà primàries per a decidir els caps de llista de les quatre circumscripcions. Segons el reglament aprovat pel Consell Nacional de Junts, tots els militants podran votar qui encapçalarà la llista de Barcelona, que tindrà la consideració de cap de llista de Catalunya. A Girona, Lleida i Tarragona, els caps de llista seran elegits separadament pels militants de cada demarcació. El procés s’obrirà de manera simultània a les quatre circumscripcions i, si en alguna només hi ha una candidatura, serà proclamada automàticament, segons que recull l’ACN.

El reglament, que els militants poden validar o desestimar fins dimecres a la tarda, estableix que no cal ser militant per a presentar una pre-candidatura ni aportar avals. Els calendaris de les primàries encara no són fixats i dependran de l’executiva nacional.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Nogueras ha dit que Junts és un “bloc” i ha reivindicat els objectius assolits durant la legislatura, entre els quals la llei d’amnistia, la llei contra la multireincidència i la llei ELA. També ha lamentat que Junts hagi estat objecte de les crítiques arran del rebuig dels decrets d’habitatge i ha acusat el govern de Pedro Sánchez d’haver-se deixat “arrossegar pels extrems”.

La dirigent de Junts ha admès que oposar-se als decrets d’habitatge era “l’opció menys còmoda”, però ha dit que el partit va decidir de comprometre’s i que ho continuarà fent. També ha descartat que Junts pugui facilitar un govern del PP i Vox. “Absolutament. L’únic partit que ha pactat amb el PP i Vox aquesta legislatura es diu PSOE”, ha afirmat.

“Tenim dos blocs espanyols molt escorats cap als extrems, un cap a l’esquerra i l’altre cap a l’extrema dreta. Nosaltres som els del mig”, ha dit. Segons Nogueras, “l’únic bloc de Junts és Catalunya” i Sánchez ha desaprofitat l’oportunitat que el partit li havia ofert. 

La CUP i Alhora sospesen de presentar-se

La CUP decidirà dissabte si es presenta a les eleccions espanyoles del 29-N. La decisió es prendrà en una reunió de la mesa nacional, el màxim òrgan de direcció política del partit entre assemblees nacionals. Els militants han debatut la qüestió aquestes darreres setmanes i dissabte prendran la decisió definitiva.

La possibilitat de concórrer a les eleccions ja havia estat proposada aquests darrers mesos. La portaveu nacional de la CUP, Su Moreno, havia explicat a l’ACN que l’opció era oberta, però havia descartat les crides de Rufián a integrar-se en un front d’esquerres a l’estat espanyol, com també les coalicions amb els Comuns i amb Podem.

La CUP ha tingut representació al congrés espanyol solament una vegada, el 2019, quan va obtenir dos diputats per Barcelona, Mireia Vehí i Albert Botran. El 2023 va provar de mantenir-hi els dos escons, amb Botran i Laure Vega com a caps de llista a Barcelona, però no va obtenir prou vots.

Alhora, el partit de Jordi Graupera, també consulta als militants si s’ha de presentar a les eleccions espanyoles. Avui faran una assemblea nacional extraordinària telemàtica per a debatre-ho. Durant l’assemblea s’hi presentarà la pregunta de la consulta interna, que es podrà respondre de divendres a les 20.00 a diumenge a les 20.00.

En cas de presentar-s’hi, tant la CUP com Alhora hauran de superar també el tràmit dels avals, perquè actualment no tenen representació al congrés espanyol. La llei electoral obliga les candidatures sense representació a recollir signatures equivalents al 0,1% del cens de cada demarcació on es presentin. Això vol dir aproximadament 4.500 avals a Barcelona, 425 a Lleida, 570 a Tarragona i 520 a Girona.

Aliança Catalana descarta d’anar a Madrid

Aliança Catalana, la formació d’extrema dreta encapçalada per la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, manté la decisió de no presentar-se a les eleccions espanyoles del 29-N.

Orriols ja havia tancat el debat intern sobre aquesta qüestió el desembre del 2025, quan va anunciar la intenció de modificar els estatuts del partit per prohibir explícitament que Aliança Catalana participés en eleccions a les corts espanyoles.

Feia poques hores que el president espanyol, Pedro Sánchez, havia anunciat l’avançament electoral, quan Orriols va reiterar aquesta posició en un missatge a la xarxa X.