M’he enamorat d’un policia

Es diu Yoav Segalovitz, és policia i me n’he enamorat. En el passat ja havia conegut policies que s’assemblen més a bombers que no pas a guàrdies civils, però el cas de Segalovitz és excels i realment impressiona. Sobretot per a nosaltres, fills com som de la repressora Ibèria, acostumats a policies dels quals sempre sospitem si no acabaran flirtejant amb l’extrema dreta. Si per a mi ja va ser una descoberta –i un honor– haver conegut en Jerry, el policia de Brooklyn obert de ment i partidari d’un ordre que allibera (com deia l’anarquista Josep Termes, el crim afecta els pobres més que no pas als rics), el cas de Segalovitz ja em fa explotar directament el cap.

L’home va néixer a Tel-Aviv el dia de Sant Jordi del 1959. Jueu secular, es va llicenciar en dret a la Universitat de Tel-Aviv, es va allistar a l’exèrcit israelià i més tard va entrar a la policia, on va fer coses importants. Per mi, sobretot dues: va crear la Unitat Nacional d’Investigacions Financeres i, més tard, la unitat Lahav 433, que investiga la corrupció a les altes esferes polítiques i financeres. “Un criminal seu a la cadira. El problema és Netanyahu” és un dels seus titulars. El 2013 es va jubilar i va rebre el premi Cavaller, en la categoria militar i de seguretat.

Aleshores va passar a la política, al partit de centre Yeshi Atid, i anys més tard va ser vice-ministre de Seguretat Pública i responsable de la lluita contra el crim i la delinqüència en la societat àrab. A diferència de l’actual ministre de Seguretat Nacional Ben Gvir, que ha deixat que el crim entre els àrabs es disparés (sempre he sospitat que ho feia expressament, per destruir-los), ell va fer al revés. Va crear la Ruta Segura, que en aliança amb els líders locals no cercava només la repressió, sinó també atacar les causes del problema: el crim organitzat, el tràfic d’armes il·legal, les fonts de finançament del crim i la violència en general. Tornem a l’anarquista Termes: el crim afecta els pobres més que no pas els rics. Hi ha policies que alliberen. El govern de Netanyahu va desmantellar la Ruta Segura. L’índex de criminalitat entre els àrabs sota el seu govern és més alt que mai.

Doncs ara va i aquest policia s’ha presentat com a diputat per un dels partits àrabs. I ha estat elegit. I no per la coalició de partits àrabs d’esquerres, marxistes, laics i nacionalistes (la Llista Conjunta), sinó per Ra’am, un partit religiós i conservador. Els àrabs són el 21% de la població d’Israel (no parlo de Gaza i Cisjordània) i en aquestes eleccions han anat a votar en massa, entorn del 80%. Ara són la clau per a formar govern. Tenen 19 diputats de 120. El seu objectiu: fer caure Netanyahu.

L’objectiu del senyor policia, l’explicava al Times of Israel. A curt termini, vol eliminar el crim entre els àrabs; i, a llarg termini, vol ser símbol de la cooperació entre jueus i àrabs. Vol trencar el paradigma que ha instal·lat l’extrema dreta israeliana i que creu que l’esquerra ha comprat (ells contra nosaltres) amb una frase que molesta a banda i banda, i a Europa encara més: “Tots som israelians.” Ui què ha dit! L’home afirma que sap que, en temes com els drets LGTBI, ell i el seu nou partit xocaran, perquè ell és un laic que hi està a favor i el partit religiós, no. De fet, explica que el dia que es va anunciar el seu fitxatge va dir al cap del partit, Mansur Abbàs: “Sóc sionista, un oficial de l’exèrcit, un patriota israelià, un comandant de policia, i vostè és un àrab musulmà, conservador i religiós.” La gent que hi havia va aplaudir.