El turisme i els lloguers expulsen la llibreria Rodés, un negoci centenari del Gòtic

Cada vegada que tanca una botiga centenària, les mans al cap. Però no canvia res, ni s’aturen els motius que les fan tancar, ni el degoteig de tancaments d’espais comercials que són llum al carrer i vida als barris. I, amb el tancament, uns oficis i una manera de vendre que se’n van. El botiguer suporta lloguers que no es poden assumir amb les vendes al taulell del comerç de barri, entre més raons perquè la clientela de tota la vida ja no hi és. Ha hagut d’anar a viure a uns altres barris o fora de la ciutat. I molts altres han substituït les compres en botiga física a peu de carrer per les comandes en línia que arriben directament a casa de ben lluny. I molts barcelonins ja fa temps que no trepitgen el centre perquè no els interessen ni les botigues de carcasses de mòbil, ni les franquícies de bijuteria ni els locals de souvenirs. Són negocis fets a mida del visitant, el turista, el passavolant, com una extensió més dels hotels i apartaments. Tot plegat, “un monoconreu turístic”, com diu David Rodés, propietari de la llibreria de vell que duu el seu cognom. “Aquí fa temps que tot va enfocat al turisme. No hi ha cap mecànic de motos, tot és per a turistes. Al Gòtic s’ha suplantat tot el comerç tradicional, de manera que he quedat desplaçat”, diu.

I afegeix: “A la meva llibreria no hi tinc elements arquitectònics ni decoratius com les farmàcies modernistes, que poden tenir el mobiliari i els aparadors catalogats i, per tant, rebre una certa protecció municipal. Si tingués una llibreria del segle XIX amb decoració i mobiliari antic, però aquí tot és funcional. Abans de llibreria havia estat una botiga de vetes-i-fils, amb una petita manufactura tèxtil casolana. Tampoc no tinc un fons estable de llibres, perquè no és una biblioteca: aquí els llibres entren i surten, com en totes les llibreries. Es venen i canvien.”

Un teixit comercial totalment desarrelat, sense vincle amb el barri ni la ciutat, com són els locals on pinten i posen ungles, i els que venen productes de marihuana o cigarretes electròniques, ha anat omplint locals comercials que havien estat la carnisseria, la merceria, la botiga de llegums, l’adrogueria, la sabateria o la papereria del barri. I ara li ha arribat el moment a la llibreria d’en David.

Encara no se li acabava el contracte de lloguer, ni ha rebut cap avís de pujada del preu. De fet, el preu ja se li havia anat apujant fins a quadruplicar-se aquests darrers anys. Per tant, no ha estat fàcil d’arribar fins ací, però continuar ja no ho veu factible. Fent comptes, David Rodés ha decidit que, a seixanta-sis anys, a prop de fer-ne seixanta-set, i tal com ha evolucionat la situació del comerç al barri del Gòtic, la millor sortida és plegar. El mes de gener tancarà la botiga de llibres vells que van obrir els seus pares fa més de quaranta anys.

Era el negoci que l’avi, Alfons Rodés, havia començat molt abans, l’any 1920, en una parada d’un mercat municipal que hi havia al carrer d’Urgell, primer, i al final de la Rambla, més tard. Josep Rodés i Dolors Bach, pares d’en David, van continuar el negoci de l’avi i fa una cinquantena d’anys que el van traslladar a la botiga del número 8 del carrer dels Banys Nous, on és ara. El darrer llibreter de vell del Gòtic tanca. S’acomiada una activitat feta a còpia d’ofici. En aquesta botiga, en David va començar de petit a ajudar esporàdicament els pares, i ara fa unes tres dècades que és al capdavant. Primer la va dirigir amb la seva mare i, quan ella es va jubilar, en va agafar el relleu. Ara és ell qui es jubila, però ell no en té, de relleu.
“Continuaré anant a fires i venent per internet”, diu. Per tant, qui el vulgui trobar, el trobarà. En David acostuma a anar a mitja dotzena de fires: la Fira del Llibre de Muntanya, la de Folgueroles, la de Figueres, la del passeig de Gràcia, per la Mercè i, per Sant Jordi, a la Rambla o allà on sigui. També posa parada a la Fira Internacional del Llibre Antic, que enguany es farà del 26 al 28 de novembre a Madrid.

Liquidació d’existències

Ara ja ha penjat el cartell de liquidació per vendre tant com pugui abans de tancar. “I el que em quedi ho guardaré al magatzem”, diu. I afegeix: “El client d’aquest comerç és molt temàtic. Generalment, cerca una cosa molt concreta.” Però també n’hi ha que entren encuriosits per veure què trobaran en aquests prestatges plens d’història. Els llibres hi són classificats per temes, com en una biblioteca, només que en aquest espai no són sempre els mateixos. Hi podem trobar primeres edicions de literats catalans i llibre científic, també d’història, novel·les… “El mercat del llibre antic és molt especial. Pot ser que entri una dona i em pregunti si tinc llibres de matemàtiques perquè al seu home li agraden. Se’n compren també per regalar. M’ha vingut també algú que prepara una tesina de Mercè Rodoreda i aquí hi pot trobar alguna primera edició d’algun dels seus llibres”, explica.

Al darrere de cada exemplar dels llibres vells que en David ven hi ha una història, o unes quantes. Són llibres que provenen de biblioteques privades, que ell adquireix a l’engròs o a la menuda. També ven imatges en paper, de postals antigues, gravats, cromos de picar, programes de cinema, tot de paper. I ho té classificat com en una biblioteca, per temes i autors, i per ordre alfabètic. Enmig dels llibres, un àlbum familiar de fotografies en blanc i negre.

Tot això ho perdrà el barri Gòtic i la ciutat de Barcelona: records i literatura en paper que han sobreviscut moltíssims anys. El llibreter explica que no s’hauria jubilat encara si no fos pel preu del lloguer. Aquest tancament no és sinó la continuació del camí seguit per més llibreters i botiguers que duien un comerç dels de sempre al Gòtic. “Aquí tu ja et veus a venir que no t’hi guanyaràs la vida. Pujant els lloguers com pugen, he vist dos companys del meu ram com marxaven a l’Eixample o a fora de Barcelona”, comenta. “Al Gòtic havíem arribat a ser una vintena de llibreters de vell i aquests darrers deu anys, quan es van acabar els lloguers de renda antiga indefinits, han hagut d’anar marxant, alguns a uns altres barris i alguns a un poble. Avui dia, amb internet, pots tenir la botiga en un poble i fer venda en línia també. Jo, perquè ara ja tinc l’edat de jubilar-me, però amb vint anys més, si els comptes no em sortissin, també me n’hauria anat a un poble.”

“És una llàstima que tanqui”, expressa espontàniament un client que entra preguntant a en David si té llibres sobre rellotges. És un client que ara ve de Calella, al Maresme, però diu que, de jove, quan estudiava a l’Escola Massana, al Gòtic, hi passava tot sovint i li agradava entrar a mirar si hi trobava cap llibre. Ara sap que molts clients “vénen al centre a disgust, perquè ja no hi troben l’ambient comercial que hi havia, ni la varietat d’opcions de botigues. Els meus clients vénen a demanda, però no vénen a passejar.” Vénen perquè en David els ha dit que té allò que cerquen, un llibre vell. Però, a aquest pas, de vell, aviat no hi quedarà res al barri. Ni llibres, ni botigues ni persones.