Pas insòlit a Guadalupe: 24 personalitats reclamen un govern provisional per preparar la independència

Vint-i-quatre personalitats de Guadalupe, entre les quals hi ha dirigents històrics de l’independentisme, sindicalistes i juristes, han fet una crida a constituir un govern provisional per preparar la independència d’aquest arxipèlag caribeny sota administració francesa. La iniciativa s’ha fet pública enmig d’una onada de protestes socials que sacseja el territori d’ençà de mitjan octubre, amb blocatges de carreteres, barricades incendiades i enfrontaments amb la policia. Els signants consideren que l’actual situació política, econòmica i social evidencia la necessitat de trencar la dependència de l’estat francès i avançar cap a la constitució d’una república independent.

El manifest, publicat dissabte, 24 d’octubre, proposa de crear un Consell Nacional de Guadalupe, concebut com una mena de govern a l’ombra, amb l’encàrrec de preparar la transició cap a la independència. No es tractaria de substituir immediatament les institucions actuals, sinó de bastir una estructura política que aplegués sectors diversos de la societat guadalupenya, definís un projecte de país i negociés amb l’estat francès les condicions d’una futura separació.

Entre els impulsors de la proposta hi ha Luc Reinette, una de les figures històriques de l’independentisme guadalupeny, que durant la dècada del 1980 va participar en la creació de l’Aliança Revolucionària Caribenya (ARC), una organització que defensava la lluita armada per aconseguir la independència. Reinette ja havia intentat d’establir un govern provisional guadalupeny des de Guyana durant aquella dècada, després d’haver-se escapat de la presó.

També signen el manifest Raymond Gauthierot, ex-secretari general de la Unió General de Treballadors de Guadalupe (UGTG), i Jean-Jacob Bicep, ex-diputat al Parlament Europeu i secretari general de la Unió Popular per l’Alliberament de Guadalupe (UPLG), organització independentista fundada el 1978. La crida també ha rebut el suport dels advocats Roland Ezelin, ex-degà del col·legi d’advocats, i Evita Chevry, i de Jacqueline Jacqueray, vinculada a les reivindicacions sobre la memòria de l’esclavatge i les reparacions històriques.

Una assemblea popular per preparar la independència

Els signants proposen de constituir una assemblea popular que permeti d’elaborar un projecte polític, econòmic i social per a una futura República de Guadalupe. També volen obrir negociacions amb França sobre les institucions, l’economia, els drets socials i la cultura. El document reclama igualment reparacions pels efectes de la colonització, el tràfic d’esclaus i l’esclavatge, i pel sistema de contractació de treballadors d’origen indi implantat després de l’abolició.

“Ja no es tracta de negociar ajustaments marginals ni de pidolar transferències compensatòries: la responsabilitat política ha de ser assumida directament pel poble guadalupeny”, afirmen els autors del manifest. El document denuncia la dependència econòmica de l’arxipèlag, l’especulació sobre el sòl, les dificultats del sistema educatiu i les amenaces contra la llengua i la cultura guadalupenyes. Els signants sostenen que aquestes qüestions no es poden resoldre únicament amb reformes administratives o més transferències de recursos de l’estat francès, sinó que requereixen un canvi profund de l’estatus polític del territori.

Una onada de protestes sacseja Guadalupe

La crida arriba en un moment de forta tensió social a Guadalupe, on les protestes van començar el 14 d’octubre, impulsades pel col·lectiu Nou Las Palé –expressió criolla que significa “Cansats de parlar”–. El moviment denuncia l’encariment de la vida, l’elevat preu dels carburants, les dificultats d’accés a l’aigua potable i els entrebancs que pateixen les petites empreses. També reclama canvis en la normativa pesquera i mesures per a alleugerir els deutes fiscals i socials de les empreses locals.

El col·lectiu aplega empresaris, pescadors, representants sindicals i activistes de procedències diferents. Les mobilitzacions van començar amb el blocatge dels accessos a la zona industrial i comercial de Jarry, a Baie-Mahault, un dels principals centres econòmics de l’arxipèlag. Els manifestants hi van abocar pedres i runa per impedir-hi la circulació. La protesta es va estendre els dies següents a més punts del territori, amb barricades fetes amb pneumàtics, palets, arbres tallats i uns altres obstacles. La tensió es va agreujar el cap de setmana del 17 i 18 d’octubre, amb saqueigs de comerços a Pointe-à-Pitre, barricades incendiades i enfrontaments amb les forces policíaques. Davant els aldarulls, el prefecte francès, Thierry Devimeux, va imposar una queda nocturna per als menors a Pointe-à-Pitre.

Els blocatges van continuar durant la setmana següent. Divendres, 23 d’octubre, encara hi havia carreteres tallades a Capesterre-Belle-Eau, Bouillante, Sainte-Anne i més indrets de l’arxipèlag. L’endemà, una vintena d’integrants de Nou Las Palé van organitzar una acció de protesta en un supermercat de Les Abymes per denunciar els preus dels aliments i inspeccionar l’estat dels productes. Tot i que durant el cap de setmana la circulació va començar a recuperar una certa normalitat, el conflicte continua obert. Avui, 26 d’octubre, Nou Las Palé ha negat que hagués refusat una reunió amb el prefecte, tal com s’havia afirmat, i ha exigit que es faci pública la convocatòria oficial. El col·lectiu manté les reivindicacions i reclama una negociació directa amb les autoritats franceses.

Les protestes també han suscitat una resposta dels representants institucionals de Guadalupe. Dijous passat, 22 d’octubre, responsables polítics locals es van reunir amb el prefecte per cercar una sortida a la crisi. Entre les mesures reclamades hi havia una moratòria sobre els deutes fiscals i socials de les empreses i l’obertura d’un diàleg amb els promotors de les mobilitzacions.

Malgrat la coincidència temporal, no consta que Nou Las Palé hagi subscrit la proposta de govern provisional, ni que les protestes siguin impulsades pel moviment independentista. Es tracta de dues iniciatives diferents que coincideixen en un context de malestar social i qüestionament de les polítiques de l’estat francès.

Una reivindicació amb arrels històriques

Els impulsors del govern provisional han escollit expressament el 24 d’octubre per publicar el manifest. La data remet al 24 d’octubre de 1801, quan el contraalmirall Jean-Baptiste Raymond de Lacrosse, representant del poder colonial francès, va ser detingut arran d’un aixecament en què van participar Joseph Ignace i més oficials guadalupenys.

Aquells fets van donar pas a la constitució d’un consell provisional de govern, encapçalat per Magloire Pélage. L’experiència va acabar el 1802, quan les tropes franceses van intervenir a l’illa i van restablir l’esclavatge, que havia estat abolit durant la Revolució Francesa. Dos-cents vint-i-cinc anys després, els signants recuperen aquell episodi històric com a referent per a la reivindicació actual”.