​​El comandant brigadista que continua viu entre la Terra Alta i Berkeley

Doe Library Terrace
Campus de la Universitat de Berkeley, Califòrnia
Mapa a Google

Com va deixar prou clar fa sis anys l’escriptor i historiador Jordi Martí-Rueda (Barcelona, 1976) amb el reeixit volum Brigadistes. Vides per la llibertat (Tigre de Paper, 2020), cadascun dels més de trenta mil voluntaris de tots els racons del planeta que es van enrolar a les Brigades Internacionals durant la guerra del 1936-39, moguts per la solidaritat amb la República i l’antifeixisme, té una història digna d’ésser explicada. Per això, amb comptagotes, es van desenterrant periòdicament biografies oblidades pel pas del temps –o per l’anul·lació de certes parts de la memòria històrica–, gràcies a la feina d’investigadors d’ací i d’allà que en descobreixen traces, n’estiren els fils i en reconstrueixen els passos.

Als germans Xavier i Ferran Pérez Gómez, per exemple, els va passar això mateix no fa gaire. Com a director de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, el primer, i filòleg i editor, el segon, investigaven ex-combatents de la guerra a l’Arxiu General Militar d’Àvila quan, de sorpresa, hi van descobrir els documents de la maleta que un brigadista californià havia abandonat en un poble de Terol el 17 de març de 1938. Pertanyien a Robert Hale Merriman (1908-1938), un perfil no gaire comú en les Brigades Internacionals perquè era professor d’economia a la Universitat de Berkeley i tenia experiència militar, adquirida en els anys d’estudiant universitari al Cos d’Entrenament d’Oficials de la Reserva (ROTC) dels EUA.

Quan va decidir d’allistar-se a les Brigades Internacionals, com una vintena de col·legues més de la Universitat de Berkeley, no vivia a Califòrnia, sinó a Moscou, on havia anat el 1935 amb la seva muller Marion gràcies a una beca concedida per a estudiar-hi les col·lectivitzacions agràries de l’URSS. La redacció de la tesi doctoral sobre el model econòmic del sector agrícola soviètic va quedar a mitges, doncs, perquè al començament del 1937 es va presentar, via València, a la base general dels voluntaris estrangers a Albacete. Ràpidament, tant per les aptituds militars com per la presència imponent (feia quasi 1,90 metres), Robert H. Merriman fou nomenat comandant del Batalló Lincoln, que va arribar a aplegar cap a tres milers de brigadistes per la llibertat procedents majoritàriament dels EUA.

Assignat a la XV Brigada Internacional, el batalló va participar a primera línia i amb un cost humà altíssim en les batalles més dures del conflicte, com les del Jarama i de Brunete. Merriman mateix fou ferit a Belchite l’agost del 1937. Al mateix moment en què la seva companya Marion arribava de Moscou per ser al costat seu i encarregar-se durant uns quants mesos de l’administració del Batalló Lincoln (abans de tornar als EUA i escriure, més endavant, un llibre de referència: American commander in Spain: Robert Hale Merriman and the Abraham Lincoln Brigade), el professor californià fou ascendit a cap de l’estat major de la XV Brigada, molt afeblida, i va continuar al capdavant dels seus homes fins a trobar la mort, probablement, el 2 d’abril de 1938 entre Corbera d’Ebre i Gandesa, en plena retirada del front de l’Aragó.

Entre la documentació descoberta pels germans Pérez Gómez a la maleta que Merriman va abandonar a Alcorisa (Baix Aragó) poques setmanes abans de la desaparició en combat, no hi ha cap pista sobre la gran incògnita de la seva mort. N’hi ha dues versions, de fet: la més estesa diu que fou capturat pels franquistes i afusellat al costat del comissari del Batalló Lincoln Dave Doran; i la més recent, basada en els records del soldat valencià Faust Villar Esteban, diu que el comandant californià va morir cosit a trets amb més brigadistes enmig d’una emboscada en un camp de vinyes.

Per a mirar de treure’n l’entrellat, la primavera del 2017 el grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, amb Francesc Xavier Hernàndez Cardona al capdavant, va fer una prospecció i excavació arqueològica a Corbera d’Ebre per tal de localitzar les restes de Merriman. La campanya no va donar resultats, però el mateix grup de recerca va decidir d’aixecar un monument en memòria del Batalló Lincoln i del seu comandant. La peça, un baix relleu de l’escultora de la memòria Mar H. Pongiluppi, es va instal·lar el 2018 als afores del municipi de la Terra Alta, prop del Poble Vell.

Posteriorment, a partir de les relacions establertes amb la biblioteca de la Universitat de Berkeley i els Abraham Lincoln Brigade Archives (ALBA), se’n va acabar fent una rèplica que aquest divendres, 6 de novembre, s’ha inaugurat oficialment a la Doe Library Terrace, no gaire lluny de l’anomenat Memorial Glade, l’espai del campus californià dedicat als membres de la universitat que van perdre la vida a la Segona Guerra Mundial. En totes dues plaques, hi diu, en català: “Per la vostra llibertat i la nostra. En memòria de Robert H. Merriman, mort a Corbera d’Ebre l’abril de 1938.”

Amb totes aquestes iniciatives, inclòs un vídeo en català i en anglès, l’ALBA, el DIDPATRI i els investigadors al darrere dels seus passos (com els germans Pérez Gómez amb el llibre El legendario comandante Robert Merriman i l’experta Anna Martí amb les caminades dels brigadistes anuals per les vinyes del Celler Herència Altés) esperen mantenir viu el record del comandant Merriman i els seus homes i resoldre, algun dia, la incògnita del parador final. Com a darrer homenatge.

I una mica més: El record del comandant Robert Merriman també perdura literàriament, gràcies a la novel·la Per qui toquen les campanes (1940), escrita per Ernest Hemingway a partir de les vivències de la guerra del 1936-39. Sembla que tots dos van coincidir l’abril del 1937 a l’Hotel Florida de Madrid i sembla, també, que Hemingway s’hi va inspirar a l’hora de crear el protagonista del llibre, Robert Jordan, un home que va deixar una vida encarrilada pels ideals.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat