Vuitanta diputats impulsen una reforma de la constitució francesa per blindar el català i les altres llengües minoritzades

Vuitanta diputats de l’Assemblea francesa han donat suport a una proposta de reforma constitucional destinada a reforçar la protecció del català i de les altres llengües minoritzades de l’estat francès. La iniciativa, impulsada pel diputat basc Peio Dufau, d’EH Bai i adscrit al grup socialista, i el diputat bretó Paul Molac, de LIOT, pretén modificar els articles 2 i 34 de la constitució. Els signants pertanyen a nou grups parlamentaris diferents.

L’article 2 estableix actualment que “la llengua de la República és el francès”. Dufau i Molac proposen d’afegir-hi que aquesta disposició s’aplica respectant “l’ús, la promoció i la protecció de les llengües regionals”. També volen modificar l’article 34 perquè la llei pugui regular explícitament l’estatut d’aquestes llengües i, especialment, el seu ús a l’administració i als serveis públics.

La reforma no implicaria per si mateixa un canvi immediat de l’estatut jurídic del català, l’èuscar, el bretó o l’occità, però permetria que fos el parlament francès qui regulés aquests usos sense que l’article 2 actués com un obstacle constitucional. Si prosperés, el pas següent seria elaborar una llei específica sobre les llengües minoritzades.

Un article pensat contra l’anglès

L’article 2 va ser modificat el 1992, en el context del tractat de Maastricht. L’objectiu era protegir el francès davant l’expansió de l’anglès en àmbits com l’economia, la ciència i les relacions internacionals. Amb els anys, però, el Consell Constitucional francès ha emprat aquest precepte reiteradament per limitar l’ús públic de les llengües minoritzades.

Dufau considera que aquesta interpretació ha convertit l’article en un entrebanc per a les polítiques lingüístiques. El diputat ha recordat que els serveis de l’estat han impugnat iniciatives municipals al País Basc per donar més presència a l’èuscar i al català.

El 2008, la constitució ja va incorporar l’article 75-1, segons el qual les llengües regionals formen part del patrimoni de França. Aquesta formulació, tanmateix, no va modificar la jurisprudència derivada de l’article 2 i va mantenir essencialment un reconeixement patrimonial, sense garantir-ne l’ús efectiu en l’àmbit públic.

Un dels precedents més significatius és la llei Molac del 2021. El Consell Constitucional francès en va anul·lar unes quantes disposicions, entre les quals les relatives a l’ensenyament immersiu, emparant-se precisament en l’article 2. Els promotors de la reforma volen impedir que aquesta interpretació continuï servint per blocar polítiques de promoció lingüística.

Vuitanta diputats de nou grups

La iniciativa ja té més de vuitanta signants, procedents de nou grups polítics, amb suports que van dels Republicans a la França Insubmisa. Dufau i Molac volen que la proposta arribi al ple de l’Assemblea abans no s’acabi l’any. Per aconseguir-ho, necessiten que algun dels grups parlamentaris li reservi un espai en una de les jornades en què pot fixar l’ordre del dia.

Els dos diputats remarquen que les llengües minoritzades es troben en una situació fràgil per la disminució del nombre de parlants i l’afebliment de la transmissió familiar. Per això consideren prioritari de reforçar-ne l’ensenyament, l’ús cultural i la presència en l’espai públic.

La proposta haurà de superar un recorregut parlamentari especialment exigent perquè implica modificar la constitució. Primer haurà d’obtenir el suport de l’Assemblea i del Senat amb un text idèntic. Els promotors confien que el caràcter transversal dels suports permeti d’obrir, com a mínim, el debat sobre un dels principals límits jurídics que han condicionat les polítiques en favor del català i de les altres llengües minoritzades a l’estat francès.