La llengua també es juga en els algoritmes

A internet, no totes les llengües tenen la mateixa presència ni les mateixes oportunitats de ser descobertes. Quan obrim una plataforma, fem una cerca o consultem les recomanacions d’un servei digital, no només ens trobem amb uns continguts determinats, també se’ns proposa una llengua. I aquesta tria, sovint automàtica i poc visible, pot condicionar els nostres hàbits de lectura i consum cultural, i aquesta qüestió és especialment rellevant per al català.

Els algoritmes ordenen i recomanen continguts a partir de dades, patrons de comportament i criteris que no sempre coneixem. Per això, si una plataforma ens mostra majoritàriament continguts en una llengua, és més probable que continuem consumint-los en aquella llengua. I si els continguts en català tenen menys visibilitat en determinats espais, poden quedar fora de les nostres rutines digitals, encara que existeixin i tinguin qualitat.

Allò que es mostra obté més possibilitats de ser consultat, allò que es consulta genera noves dades, i aquestes dades poden alimentar les recomanacions següents. Així, una diferència inicial de visibilitat pot convertir-se en una diferència persistent d’accés. Per tant, no es tracta només de trobar una publicació quan la busquem, sinó de poder descobrir-la espontàniament i trobar el català en àmbits diversos dels nostres interessos.

No podem afirmar que els algoritmes actuïn sempre contra el català, ni que la tecnologia sigui, per si mateixa, una amenaça. De fet, les eines digitals també poden obrir oportunitats per a la creació, la distribució i l’accés a continguts en la nostra llengua, però la visibilitat no és un resultat neutre, perquè depèn de com es dissenyen els sistemes, de les dades amb què s’alimenten i de les decisions que determinen què apareix primer i què queda en segon pla. Per això, la diversitat lingüística també ha de formar part del disseny tecnològic i de les polítiques digitals.

Una llengua guanya vitalitat quan serveix per a informar-se, aprendre, entretenir-se i compartir experiències, i quan els parlants la poden utilitzar sense haver de fer un esforç addicional per trobar-hi continguts. Per fer això possible, és necessari que el món digital reflecteixi aquesta realitat sense restringir-la i, d’aquesta manera, garantir una oferta plural i diversa.

En aquest context, les revistes en català tenen una funció que va més enllà de publicar continguts: són espais de creació, informació i cultura que mantenen viva la llengua en àmbits molt diversos. Cada reportatge, entrevista, crítica o proposta cultural contribueix a fer del català una llengua d’ús, també per parlar de ciència, pensament, actualitat, moda, patrimoni o entreteniment.

Les revistes ofereixen, a més, una selecció editorial que no depèn únicament del volum de clics. Darrere de cada número hi ha professionals que decideixen quins temes mereixen espai, quines veus convé escoltar i com es poden explicar qüestions complexes amb rigor i personalitat. No es tracta només de publicar en català, sinó de fer possible que el lector hi trobi una proposta editorial completa i de qualitat.

Per això és important que les publicacions treballin la seva presència digital, que les plataformes incorporin el català amb normalitat i que els lectors puguin accedir a continguts en la llengua que trien. La diversitat no hauria de limitar-se a una opció disponible en un menú, ha de tenir una presència efectiva en els espais on descobrim i consumim informació i cultura.

Una responsabilitat compartida en la qual els editors han de continuar produint continguts atractius i de qualitat, els lectors poden donar-los suport llegint-los i compartint-los, i les institucions i les empreses tecnològiques han de contribuir a crear condicions perquè el català sigui visible i accessible. No podem deixar que el futur digital de la llengua depengui exclusivament de les decisions individuals de cada usuari ni de la lògica comercial de cada plataforma.

En aquest context, la 26a Nit de les Revistes i la Premsa en Català, organitzada per l’APPEC, reivindica el valor d’aquest ecosistema editorial. Les revistes contribueixen a construir una oferta cultural en català, plural i de qualitat, i a garantir que la llengua sigui present en les converses i els interessos de cada dia. A més, fan comunitat i obren espais per a veus que podrien quedar al marge.

Els algoritmes condicionen què ens arriba, però també en quina llengua ho descobrim. Davant d’això, cal defensar una xarxa on el català no sigui una presència residual ni depengui només de la iniciativa de cada usuari. Una llengua també és allò que podem llegir, escoltar i descobrir. I perquè el català tingui futur, ha de tenir també visibilitat en el present digital.