Onada de terratrèmols a tot el món: cal preocupar-se?

Aquestes darreres setmanes, els terratrèmols han centrat bona part de l’actualitat internacional. El 24 de juny, un doble sisme de magnitud 7,2 i 7,5 va sacsar Veneçuela i va causar com a mínim 6.438 morts. Menys de dos mesos després, el 10 d’agost, un altre terratrèmol, de magnitud 7,4, va causar no pas menys de 294 morts a Colòmbia. I el 15 d’agost, un sisme de magnitud 7,7 va sacsar la costa d’Indonèsia i va causar 68 víctimes mortals.

Aquestes últimes hores, l’activitat sísmica també ha arribat a la península ibèrica. Ahir, un terratrèmol de magnitud 4,8 va afectar Granada i l’àrea metropolitana. L’episodi havia començat divendres passat i, d’aleshores ençà, s’hi han registrat uns quants terratrèmols, un dels quals de magnitud 5.

Aquesta activitat ha aixecat preocupació entre una part de la població, però els experts consideren que no hi ha motius d’alarma. “La zona de Granada és molt activa. Per tant, no ens sorprèn, sobretot sabent que és una zona amb una gran complexitat i on hi ha una activitat sísmica més o menys mantinguda”, diu Jordi Díaz, sismòleg i investigador de l’Institut de Geociències de Barcelona (GEO3BCN-CSIC).

El País Valencià, una zona amb molta activitat sísmica

Als Països Catalans, la zona amb més activitat sísmica és el sud del País Valencià, on es registren de mitjana uns cinc-cents terratrèmols cada any. De fet, és una de les zones sísmicament més actives de la península, perquè s’hi troba un límit de plaques tectòniques. Amb tot, la sismicitat és moderada si es compara amb la del Japó, Nova Zelanda i Califòrnia.

Tot i que el sud del País Valencià forma part de la continuació de les serralades Bètiques, on també hi ha Granada, Díaz diu que no s’ha demostrat que un terratrèmol en una zona en pugui desencadenar un a l’altra: “El fet que hi hagi hagut aquest episodi a Granada no hauria d’implicar que n’hi pugui haver uns altres.”

Sobre els grans sismes registrats aquestes darreres setmanes en llocs molt diferents del planeta, Díaz comenta que no hi ha indicis que estiguin relacionats. Explica que, segons les sèries històriques, és habitual que hi hagi períodes sense grans terratrèmols i uns altres en què se n’acumulin uns quants. “A vegades hi ha períodes de quasi mig any sense terratrèmols grans, i després se’n poden ajuntar. Cal pensar que són en contexts geodinàmics molt tectònics, per dir-ho així, molt diferents.”

Risc baix, però no nul

Quant a la resta del país, Díaz recorda que el Principat ha tingut terratrèmols destructius en el passat i que, per tant, no es pot considerar una zona sense risc.

En concret, esmenta els sismes del 1427 i el 1428 al Pirineu, amb afectacions al Pallars, el Ripollès i la Garrotxa. Aquella crisi sísmica va ser un dels episodis més destructius registrats històricament a la península ibèrica.

Amb tot, Díaz situa el risc sísmic per sota d’uns altres fenòmens naturals més habituals al país, com ara els incendis, les inundacions i les riuades.

La prevenció, el millor remei

Tots els experts coincideixen que la millor manera de reduir els efectes dels terratrèmols és construir edificis i infrastructures preparats per a resistir-los. “La mesura que tenim per a protegir-nos dels terratrèmols són bàsicament les normes sismoresistents, és a dir, la manera de construir. Tot i que és un problema de calers.”

En aquest sentit, al país s’aplica la norma NCSE-02 espanyola, aprovada el 2002, que algunes entitats, com l’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports espanyols, denuncien que ha quedat antiquada.

Sobre això, Díaz confirma que la preparació d’un país és un factor determinant en l’impacte humà i material d’un sisme. Posa com a exemple les diferències entre països amb infrastructures molt preparades i uns altres amb construccions més vulnerables. “Si compares terratrèmols al Japó amb terratrèmols a Turquia o a Haití, quasi sempre, amb magnituds semblants, el nombre de destrosses i de pèrdues tant materials com humanes és molt diferent.”

El canvi climàtic no causa més terratrèmols

Actualment, no hi ha cap relació demostrada entre l’augment de la temperatura mundial i un increment de la sismicitat: “Si mires les sèries, això és a 50-100 anys vista, del nombre de terratrèmols d’una certa magnitud, no s’hi aprecia cap variació notable.”

A més, els terratrèmols es produeixen en profunditats on els canvis de temperatura de la superfície afecten poc o gens. Amb tot, alguns fenòmens meteorològics sí que poden alterar lleugerament la sismicitat en casos concrets: “Després de pluges fortes hi pot haver un cert augment de la sismicitat, perquè la pluja s’infiltra i exerceix com una mena de lubricant entre plaques.”