María José Catalá, candidata al congrés espanyol: primera volta de les municipals o assaig general per a la Generalitat?

El Partit Popular espanyol ha designat la batllessa de València, María José Catalá, cap de llista per la demarcació de València a les eleccions espanyoles del 29 de novembre. Catalá, per tant, s’enfrontarà a la candidata socialista Pilar Bernabé, amb qui també competirà, si res no canvia, per la batllia de València. L’anunci el va fer Catalá mateix, quan el PP va haver anunciat que participaria en l’acte que Núñez Feijóo havia de protagonitzar davant 1.500 persones al Palau de les Arts. Així, doncs, ahir mateix es va donar el primer bany de masses pre-electoral. Quan parlaven els altres participants, Catalá va seure a la dreta de Feijóo.

Amb aquest cop d’efecte, Alberto Núñez Feijóo no ha volgut dissimular la importància que dóna al resultat al País Valencià, que envia trenta-tres diputats a Madrid. Aquesta designació de Catalá, a banda de tancar la llista de València, obri alguns interrogants sobre el seu futur, però també sobre l’actual president, Juanfran Pérez Llorca.

La contradicció interna del PP

El 12 d’octubre, el PSPV va anunciar que Pilar Bernabé, que era delegada del govern espanyol i candidata a la batllia de València, seria la cap de llista dels socialistes. Aniria davant del ministre Arcadi Espanya i de la secretària d’organització del PSOE, Rebeca Torró. Va ser un cop d’efecte que va sorprendre el Partit Popular, que va traure tota l’artilleria per a atacar Bernabé. El primer retret que li van fer és que, com també deien a Diana Morant, no centrava la seua atenció en els problemes i la candidatura de la ciutat de València, sinó que se n’anava a Madrid a fer política. Fernando Pastor, el síndic del PP a les Corts, deia: “No és compatible, no és seriós, i per això a Pilar Bernabé li importa un rave València, la seua ciutat i la seua batllia.”

Ara, el fet de designar María José Catalá com a candidata, estronca aquesta estratègia del PP contra els socialistes, però també els obliga a aplicar una excepció prevista als estatuts del partit. L’article 12 prohibeix que els diputats al congrés espanyol compatibilitzen el càrrec amb la batllia de ciutats de més de 20.000 habitants. València en té 800.000. Catalá mateix va ser diputada a Madrid i batllessa de Torrent, amb 90.000 habitants, entre el març i l’octubre del 2008, quan va renunciar a l’escó de Madrid. Serà la mateixa doctrina que s’haurà d’aplicar a Xavier Garcia Albiol, batlle de Badalona i cap de llista per la demarcació de Barcelona a les eleccions del 29 de novembre.

La batalla per València

El fet que tant Catalá com Bernabé opten simultàniament a la batllia de València i a un escó al congrés espanyol pot convertir aquesta confrontació en una primera volta de les municipals. Atesa aquesta duplicitat, Compromís s’ha afanyat a dir que ells, amb l’ex-vice-presidenta Mónica Oltra com a candidata, són els únics que donen importància a la batllia, a la vegada que han criticat que el PP i el PSOE utilitzen el congrés espanyol com una plataforma electoral sense propostes concretes per a resoldre els problemes dels valencians.

A desgrat d’això, el resultat de les eleccions espanyoles pesarà molt en els discursos i en l’ànim dels uns i els altres. L’any 2023, els socialistes van obtenir cinc escons per la circumscripció de València, i el Partit Popular, sis. Tot allò que no siga millorar el resultat en el cas dels socialistes serà utilitzat pel PP com a arma llancívola contra ells. I passarà igual amb els conservadors si la llista de Catalá perd un escó.

Catalá i Bernabé han tingut alguns enfrontaments dialèctics aquests darrers mesos. Especialment, arran de la gestió de la gota freda que la batllessa va fer a les pedanies de la Torre, Castellar-L’Oliverar i Forn d’Alcedo. Especialment, després de la compareixença de Catalá en la comissió d’investigació al congrés espanyol, on va dir que allò que havia fallat eren els protocols.

Però la darrera topada va ser el mes de març, quan l’Ajuntament de València va demanar a RENFE que els trens de Rodalia no arribassen a l’Estació del Nord per evitar aglomeracions en les hores prèvies a la mascletada. Totes dues es van acusar mútuament de no fer res per a preservar la seguretat dels viatgers. Després d’una reunió molt tensa en la junta de seguretat, van acordar d’ajornar un any la decisió.

Un assaig de les eleccions a les Corts?

La consideració que la direcció espanyola té de María José Catalá va quedar patent quan la pressió de les víctimes i de la societat valenciana, ara fa un any, va propiciar la dimissió de Carlos Mazón. Durant un cap de setmana de moltes reunions i converses, Núñez Feijóo sempre va voler que Catalá en fos la substituta. Entre més coses, perquè reunia la condició necessària de ser diputada a les Corts Valencianes, cosa que, per exemple, no complia el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que fa mesos que conspira per a accedir a la presidència. Catalá sempre s’hi va negar. Deia que la seua prioritat era la batllia de València, que la seua vocació era ser batllessa. També ho diu en el vídeo que va penjar ahir a Instagram. Insisteix que ara es presenta a aquesta contesa electoral, però que al maig tornarà a la batalla per la batllia. Però enmig de la retòrica i de l’amor a Espanya i a València, hi ha una frase enigmàtica, oberta i volgudament ambigua: “Quan tot està en joc, cal estar disposats a fer el que siga necessari.” La frase funciona tant en el context espanyol com en el municipal i en el de país.

El Partit Popular espanyol encara no ha dit que Juanfran Pérez Llorca serà el candidat a les Corts Valencianes del 23 de maig. De fet, a l’acte d’ahir al vespre, Feijóo va tenir paraules amables per a Vicent Mompó, María José Catalá i les candidates per Alacant i Castelló, Macarena Montesinos i Elena Albalat. A Pérez Llorca només li va dir que ho havien fet bé amb la gota freda del cap de setmana. Res més, a desgrat del discurs ensabonador que acabava de fer-li el president. Això causa molt de neguit a la seu valenciana del partit. Els dirigents es neguen a reconèixer en públic que no saben a què s’han d’atendre, i que la incertesa els deixa desarmats.

Per tot això, no es pot descartar de pla que la candidatura al congrés espanyol siga, a més de la primera volta de la batalla per l’Ajuntament de València, un examen a la fortalesa electoral de María José Catalá. Podria passar que Núñez Feijóo deixàs passar els comicis espanyols per designar el candidat a la presidència de la Generalitat i, segons dels resultats, ungís María José Catalá. Sembla una operació arriscada, perquè el PP hauria d’improvisar una candidatura municipal. A més, l’any passat, alguns dirigents del PP valencians van dir que, si s’optava per Catalá per a substituir Mazón, es despullaria un sant per vestir-ne un altre, però aquest “quan tot està en joc cal estar disposats a fer el que siga necessari” podria ser la clau de l’operació.

El matí frenètic de la batllessa candidata

La batllessa de València va presidir ahir al matí un ple extraordinari de l’ajuntament per a aprovar, amb el suport de Vox, amb qui governa, el controvertit PAI de Benimaclet. Fa anys que els moviments veïnals s’oposen a aquesta operació, encapçalada per l’empresa pública Metrovacesa, que preveu d’urbanitzar prop de 270.000 metres quadrats al costat de la Ronda Nord de la ciutat, la construcció de 1.345 habitatges i la creació de 1.200 places d’aparcament.

Simultàniament, la batllessa va trobar un moment per a enregistrar, dins les instal·lacions municipals mateixes, el vídeo que després va penjar a les xarxes socials per anunciar que havia acceptat la proposta del cap del seu partit.

I entre una cosa i una altra, el diari Las Provincias anunciava que Feijóo havia optat per ella per encapçalar la llista, una periodista li va demanar la confirmació al portaveu del Consell de Consell, Miguel Barrachina, i per voler-ho negar va cometre un lapsus i va dir: “Ja és oficial?” Després d’un silenci, va dir que no en sabia res, però ja ho havia confirmat.