The Jerusalem PostIreland uses Israeli anti-drone systems to protect EU leaders despite government boycott pledgePunchDanish aid worker shares recovery of boy accused of witchcraft in A’IbomInquirerLegarda wants unnecessary spending in 2027 nat’l budget slashedInquirer Entertainment2NE1’s CL joins THEBLACKLABEL, sets ‘ICONIC’ comeback at 2026 MAMADaily MaverickGRASSROOTS MOVEMENT: ‘Matter of life and death’ — activists reject COP31 ‘pretence’, demand real climate actionScreen RantDungeon Crawler Carl: The Royal Court Officially Releases November 23Collider2027 Oscar Predictions: The Odyssey Leads, but You Can See Everything Could Make HistorySouth China Morning PostApec CEOs seek common AI safeguards as adoption accelerates: DeloitteZDF heuteEntdecken Sie das ZDF-NachrichtenstudioSCMP ChinaWhy many Chinese Nvidia employees are staying on the sidelines as Huang leavesNumeramaHarry Potter : un nouvel extrait de la série HBO se fait humilier sur les réseaux sociauxGIGAZINEClaudeとCodexで32年落ちのジープをリバースエンジニアリングして修理
The Daily Newsstand · Free, Always
Monday, November 16, 2026

Pedro Sánchez, el patriota espanyol

Translate

Pedro Sánchez (1972), candidat del PSOE a les eleccions espanyoles del 29 de novembre, és el president espanyol d’ençà del 2018 i l’home que ha fet semblar que Espanya és un estat modern i avançat. L’home parla anglès en públic, de jove jugava a l’Estudiantes de bàsquet, ha implantat governs paritaris, té formació d’economista i mitjans com The Financial Times l’han batejat com a Mr. Handsome. Home de projecció internacional (cosa poc habitual entre els polítics espanyols), Sánchez ha estat considerat, i en part és cert, un dels grans bastions contra l’extrema dreta de Donald Trump i Benjamin Netanyahu. Però si en un primer instant la seva imatge pot convèncer, el seu problema és si la realitat s’acaba imposant, com hem vist amb la tragèdia dels trens AVE i Rodalia: la suposada Espanya moderna de Pedro Sánchez amaga un drama intern i una mala gestió crònica, que ni tan sols Mr. Handsome pot acabar d’amagar. La tàctica té un límit i les enquestes assenyalen que Pedro Sánchez, el supervivent, és a punt de caure davant l’onada de PP i Vox.

L’home, com la majoria de polítics d’aquest estat, ha estudiat a la privada i té un pis que lloga a tercers. Fill de l’empresari Pedro Sánchez Fernández i de la funcionària, i després advocada, Magdalena Pérez-Castejón, els pares el van enviar a un centre catòlic i privat, el Santa Cristina de Chamartín. La llicenciatura d’economia la va fer al Real Centro Universitario María Cristina d’El Escorial, centre privat adscrit a la Universitat Complutense. La seva tesi doctoral la va fer a la Universitat Camilo José Cela. El batxillerat el va fer a l’institut Ramiro de Maeztu, ara sí, centre públic, però situat a la zona alta de Madrid, per on va passar la reina Letizia. Té un màster en francès fet a Bèlgica, a la Universitat Lliure de Brussel·les, i va fer un programa de lideratge a l’IESE. Per orígens i formació podríem tenir aquest titular, Pedro Sánchez, el burgès i aquest dubte: Sánchez, com Felipe González, també acabarà a Gas Natural?

A vint-i-un anys, el president Pedro Sánchez es va afiliar al PSOE. A vint-i-sis, va ser assessor al Parlament Europeu i cap de gabinet de l’Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia, Carlos Westendorp. Poc abans, a vint-i-cinc anys, en una recordada intervenció a Telecinco, el militant Pedro Sánchez va demanar del públic estant la presumpció d’innocència per al govern socialista en el cas GAL (els socialistes Rafael Vera i José Barrionuevo van acabar condemnats a deu anys de presó per haver segrestat l’innocent Segundo Marey, un venedor de mobles). Dels trenta-dos anys als trenta-set, va ser regidor a Madrid i va formar part de l’equip de Trinidad Jiménez, la dona que el va casar amb Begoña Gómez, amb qui té dues filles.

A quaranta-dos anys, va arribar a la secretaria general del PSOE, on es va guanyar la fama, i amb raó, de guanyar contra corrent i contra l’establishment del partit, que tenia uns altres candidats. La seva negativa a permetre la investidura de Rajoy (com volia el PSOE) el va fer deixar la secretaria general i l’acta de diputat. Va recórrer l’estat amb un Peugeot 407 fent campanya per acabar recuperant la secretaria general, primer, i fer caure Rajoy amb una moció de censura, després. D’ençà d’aleshores, el seu equip ha alimentat la fama de guanyador rebel i antisistema, i és ací on neix el distanciament amb Felipe González, l’ex-president del PSOE que ha dit que aquest 29-N votarà en blanc.

Sánchez és l’autèntica bèstia negra de l’independentisme, i aquests anys l’ha guanyat amb guant de seda i formes excel·lents. Ell és l’home que va aplicar l’amnistia a la cúpula independentista, és l’home que va fer seure Santos Cerdán amb Carles Puigdemont en la taula de diàleg, i és l’home que ha fet prosperar la llei de llengües al congrés espanyol. Per primera vegada, s’hi pot sentir català, èuscar i gallec. Mentrestant, l’independentisme ha perdut la Generalitat, la iniciativa i viu en baralles internes. Sánchez ha aconseguit de ser president gràcies al vot a favor, o a l’abstenció, de Junts, ERC i Compromís (dins Sumar), perquè, com dèiem, la primera impressió és bona. Però després, ai, després, la realitat és una altra: el BOE de Sánchez, aquest 2026, ha elaborat 69 lleis discriminatòries contra el català, segons la Plataforma per la Llengua, que documenta que l’estat espanyol exigeix el castellà a les ONG que volen subvencions i que la ciutadania espanyola s’aconsegueix sabent castellà obligatòriament, no pas català. Les balances fiscals entre l’estat i els Països Catalans de Pedro Sánchez continuen essent pornogràficament injustes, especialment per al País Valencià, històricament la pitjor finançada tot i ser més pobra que la mitjana.

Ara, doncs, és el moment de recordar les paraules de l’antropòleg Manuel Delgado: “El PSOE són els hereus històrics de la Falange, no dic del franquisme. Amb noms i cognoms. Francisco Vázquez, Alfonso Guerra, Rodríguez Ibarra, José Bono. Quan dic que són els hereus de Falange parlo d’aquest nacionalisme entre cometes d’esquerres, que podia ser Falange, amb un fort factor social, però amb el factor patriota per damunt de qualsevol altra cosa.” El patriota Pedro Sánchez ha centralitzat l’estat espanyol durant la covid, ha encaixonat l’independentisme català després del referèndum, ha portat el timó de l’estat durant la guerra de l’Iran i ara intenta de salvar el seu país de l’extrema dreta. Si la dreta posa en perill l’estat, Pedro Sánchez surt al rescat.

Hi ha moltes maneres de resumir l’obra de govern de Sánchez, i no tota és negativa: sota el seu mandat, el salari mínim ha passat dels 735 euros bruts en 14 pagues a 1.221, i això no és menor i és cosa seva, com ho és tenir una taxa d’atur al 10%, xifra baixa pels estàndards espanyols. Però alhora, d’ençà que ell mana, la inflació s’ha enfilat d’un 27%, i els preus dels pisos són desorbitats. Animal polític com pocs, Sánchez ha estat capaç de presentar-se com a pacifista als ulls del món, tot i que resulta que Espanya és el desè venedor d’armes  del món. El seu govern ha arribat a xifres de rècord en venda d’armes, superant el PP. També ha estat capaç, rei de la tàctica, de convocar per tercera vegada unes eleccions avançades, ara amb l’excusa que no li deixaven resoldre el problema de l’habitatge, ell que governa d’ençà del 2018, que va prometre la construcció de 180.000 pisos i n’ha lliurat 47.000, en un estat de cinquanta milions de persones on l’habitatge públic és l’1,5% (a la ciutat de Viena és el 60%, i al Regne Unit, el 17%).

En la seva declaració de béns del 2023, que es pot consultar a la web del congrés en pdf, diu que té un sou net de 87.814 euros l’any com a president, cobra 12.845 euros d’un pis que lloga (sí, Sánchez cobra per llogar un pis) i ha rebut 42.000 euros de drets d’autor. Propietari de dues cases i dues places de pàrquing (la meitat amb la seva dona), deia que tenia 19.208 euros al compte corrent, 105.378 en un pla de pensions i 81.449 en un fons d’inversió i poc més de 5.000 a borsa.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.