L’amenaça gèlida que s’amaga rere la tornada de la pesta a Sibèria

La mort no explicada, aquest mateix mes, d’una tècnica de laboratori russa en un centre siberià dedicat a l’estudi de patògens perillosos ha suscitat inquietud a tot el món per la possibilitat d’un brot de pesta pneumònica.

Però, tot i que la causa d’alarma en aquesta ocasió és nova –la manca de transparència amb què Moscou ha gestionat el brot–, les regions gèlides de l’interior del país sovint han estat motiu de preocupació per un altre motiu: el risc que el desglaç del permagel alliberi virus per als quals el món no està preparat.

Les autoritats russes han imposat mesures de contenció arran de la mort de la investigadora de vint-i-vuit anys d’una pneumònia “d’origen desconegut”, en paraules del govern. Un informe de l’Organització Mundial de la Salut publicat dissabte passat indicava que les autoritats russes no havien detectat indicis d’un brot de pesta ni de cap altra malaltia infecciosa, però també afegia que no havien proporcionat prou informació per a identificar l’origen de la malaltia de la dona, ni tampoc per a aclarir si la seva feina com a tècnica de laboratori hi havia tingut cap relació.

Les vastes zones silvestres de Sibèria representen grans reserves naturals de patògens, de puces que transmeten la pesta –presents en marmotes i esquirols– fins a paparres portadores d’encefalitis, passant per patògens antics que fa mil·lennis que romanen congelats al permagel.

L’institut rus on treballava la tècnica de laboratori es va fundar als anys trenta com a estació de prevenció de la pesta, la malaltia bacteriana mortal que afectava periòdicament la població local, com també el país veí de Mongòlia i la regió xinesa de Manxúria. La malaltia, per a la qual es van desenvolupar els primers tractaments amb antibiòtics aquella mateixa dècada, es pot transmetre pel contacte amb marmotes, que es cacen a la regió per la carn i que, a voltes, es consumien poc cuinades o fins i tot crues, com va passar el 2019 a una parella de Mongòlia que va contraure la pesta.

La colonització de Sibèria, que va viure una febre de l’or al segle XIX, va connectar aquesta regió remota amb les zones occidentals de l’imperi rus, cosa que va augmentar el risc que la pesta es propagués més a l’oest i, de retruc, que les malalties epidèmiques procedents de la Rússia europea –com ara el còlera i el tifus– arribessin a Sibèria amb els treballadors immigrants i l’absència gairebé total de serveis mèdics.

Un estudi publicat enguany especula que els grups de caçadors-recol·lectors que habitaven la regió del llac Baikal van ser les víctimes del primer brot de pesta de la història, ara fa uns 5.500 anys. Actualment, la pesta continua essent endèmica en algunes zones de Sibèria i de l’Orient Llunyà rus, on el bacteri persisteix entre poblacions de rosegadors silvestres.

No obstant això, els casos en humans han passat a ser poc freqüents a Rússia. L’última infecció humana registrada al país és del 2016, quan un nen de deu anys de la regió d’Altai va contraure la pesta pel contacte amb una marmota.

L’amenaça de malalties perilloses no sols prové de la fauna silvestre, sinó també dels microbis i virus mil·lenaris congelats al permagel que subjau en una gran part de la regió.

Ara fa aproximadament una dècada, un grup d’investigadors va aconseguir d’aïllar alguns d’aquests “virus zombi” del permagel siberià, cosa que va escampar la por que una malaltia del passat llunyà pogués desencadenar una nova emergència mèdica a escala mundial.

El permagel –una massa fosca, freda i desproveïda d’oxigen– és un contenidor perfecte per a emmagatzemar material biològic. Els científics, en aquest sentit, creuen que les capes més profundes del permagel podrien contenir virus d’un milió d’anys d’antiguitat, molt més vells que no pas l’Homo sapiens, l’espècie humana moderna.

El 2023, els investigadors –encapçalats per Jean-Michel Claverie, de la Universitat d’Ais-Marsella, a Occitània– van publicar un estudi a la revista Viruses en què van documentar la reactivació de virus antics procedents del permagel siberià.

L’informe considera el desglaç del permagel, causat pel canvi climàtic, com una amenaça en potència per a la salut pública, atès el risc que se n’alliberin patògens latents. L’equip de Claverie va aïllar tretze virus antics obtinguts d’uns quants indrets de Sibèria, tots pertanyents a cinc grups virals del tot nous. El més antic, el Pandoravirus yedoma, havia romàs congelat sota un llac subterrani durant 48.500 anys, i unes altres subvariants més recents (uns 27.000 anys d’antiguitat) es van obtenir de la llana i les restes de l’estómac d’un mamut llanut.

Uns altres investigadors indiquen que, tot i ser capaços d’infectar amebes en entorns de laboratori, continua sense ser clar si els virus reactivats podrien arribar a infectar animals o éssers humans, o trobar un hoste fora d’un laboratori controlat.

Claverie i el seu equip adverteixen que continua sense saber-se què hi ha enterrat al permagel i que l’escalfament climàtic –que, a més, obriria terres fins ara verges a l’activitat econòmica humana– podria exposar la població a patògens que afecten els éssers humans.

Els experts, en aquest sentit, diuen que el canvi climàtic ja va contribuir a la propagació de l’àntrax a la regió remota de Iamalo-Nènets, a Sibèria, l’any 2016. Les temperatures inusualment altes d’aquell estiu, que van arribar a 35 graus, van fondre el permagel i, segons una hipòtesi, van deixar al descobert el cadàver infectat d’un ren. El patogen es va propagar als rens vius i, finalment, a una comunitat de pastors nòmades, tot causant la mort d’un nen de dotze anys.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb