Puigdemont exigeix al Tribunal de Comptes l’amnistia pel Primer d’Octubre després de la sentència del TC sobre Bassa

La defensa del president Carles Puigdemont ha exigit al Tribunal de Comptes espanyol que l’amnistiï immediatament i l’absolgui de la responsabilitat comptable que li reclama per les despeses del Primer d’Octubre i de l’acció exterior de la Generalitat. En un escrit al qual ha tingut accés VilaWeb, acusa el tribunal de mantenir una situació de rebel·lia respecte de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i adverteix que es reserva el dret d’emprendre accions legals per la demora.

L’escrit invoca la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 6 d’octubre sobre Dolors Bassa, que va anul·lar les resolucions del Tribunal Suprem que li havien denegat l’amnistia per malversació. La defensa sosté que aquesta decisió reforça l’obligació del Tribunal de Comptes d’aplicar la llei sense més tràmits.

També demana que s’aixequin les mesures cautelars que afecten Puigdemont, que es retornin les quantitats aportades com a fiança i que es cancel·lin les garanties en la proporció que li correspongui. Segons l’escrit, el procediment manté afectats béns del conjunt dels demandats per més de nou milions i mig d’euros.

Una demora que la defensa considera injustificada

La defensa recorda que el TJUE va respondre el 16 de juliol a les preguntes prejudicials que havia presentat el mateix Tribunal de Comptes. Segons l’escrit, la sentència europea estableix que el dret de la Unió no impedeix d’amnistiar la responsabilitat comptable relativa a fons que no provenen del pressupost europeu ni hi són destinats.

Quatre dies després, el Tribunal de Comptes va aixecar la suspensió del procediment i va obrir un tràmit per a examinar si alguna de les despeses reclamades s’havia finançat amb fons europeus. La defensa denuncia que cap de les parts no ho havia demanat i que la fiscalia va qualificar el tràmit d’improcedent i innecessari.

L’escrit afegeix que la Generalitat va demanar expressament l’aplicació de l’amnistia i que els demandats van aportar certificats de la Intervenció General que acreditaven que les despeses s’havien pagat amb recursos propis. També assenyala que Societat Civil Catalana va declarar que no sostenia que les partides reclamades s’haguessin finançat amb fons de la Unió.

Per això, la defensa considera que no hi ha cap element que justifiqui mantenir oberta aquesta qüestió. Sosté que el termini màxim de dos mesos per a resoldre va acabar el 16 de setembre o, amb el còmput més favorable al tribunal, el dia 20.

La sentència sobre Bassa, un nou argument

La defensa argumenta que el Constitucional ha assumit la interpretació del TJUE sobre l’afectació dels interessos financers de la Unió Europea. Segons l’escrit, aquesta doctrina impedeix d’excloure de l’amnistia les despeses del referèndum pel risc que una eventual independència hauria pogut representar per als ingressos europeus, sense cap vinculació comptable amb fons de la Unió.

També sosté que la sentència sobre Bassa rebutja d’identificar el propòsit d’enriquiment personal amb l’estalvi de despeses pròpies. Per tant, argumenta que la responsabilitat comptable reclamada no pot servir, alhora, de justificació per a denegar-ne l’amnistia.

Tot i que la resolució del Constitucional s’adreça directament al Suprem, la defensa diu que la interpretació jurídica que conté vincula també el Tribunal de Comptes. Segons l’escrit, una vegada descartades les exclusions, l’absolució és un “pronunciament obligat”.

Advertiment d’accions legals

L’escrit acusa el Tribunal de Comptes d’un incompliment “greu, manifest i obert” de la llei d’amnistia. Li retreu que no hagi resolt amb caràcter preferent i urgent, que no hagi absolt els demandats i que mantingui les mesures cautelars.

“Quan un òrgan jurisdiccional rep la interpretació vinculant que ha sol·licitat i, gairebé tres mesos després, continua sense resoldre-hi de conformitat, la seva posició respecte d’aquesta sentència té un nom precís en el llenguatge processal: rebel·lia”, diu la defensa.

També argumenta que el recurs de Societat Civil Catalana contra la denegació de noves diligències no impedeix de dictar sentència ni justifica més demora. Demana que, si encara és pendent, es resolgui sense endarrerir l’aplicació de l’amnistia.

Finalment, es reserva el dret de reclamar responsabilitats a l’estat per infracció del dret de la Unió i pel funcionament anormal de l’administració de justícia, com també de presentar un recurs d’empara per dilacions indegudes.