El jutge que investigava “ous trencats” fa esclatar el cas Koldo en plena setmana negra de Pedro Sánchez

Les ramificacions del cas Koldo continuen perseguint el PSOE i el govern espanyol en plena pre-campanya del 29 de novembre. Ferraz i la Moncloa afrontaven el cap de setmana amb la idea de girar full dels dies negres de la tragèdia d’Urda, que ha causat seixanta-nou morts i les dimissions del ministre Óscar Puente i del president d’ADIF. Tanmateix, el jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno en portava una de cap: reactivar la guerra judicial amb una investigació secreta.

Ahir, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va fer escorcolls a València –a la casa de l’ex-ministre José Luis Ábalos–, Madrid, Sevilla i Còrdova. Hi va haver sis detencions, entre les quals la d’un ex-xofer de Pedro Sánchez –durant les primàries socialistes del 2017– i Andrea de la Torre, parella actual d’Ábalos. Els agents de l’UCO també es van presentar a la seu d’ADIF per exigir, suposadament, expedients de contractació d’obra pública.

Ara per ara, només se sap que Moreno va decidir fa un parell de dies d’obrir aquesta peça secreta arran d’un informe de la mateixa UCO. El contingut del document no s’ha fet públic, però, segons la premsa espanyola, és l’element que ha desencadenat l’operació. Irònicament, la reactivació del cas Koldo ha coincidit amb la revelació de l’ex-assessor d’Ábalos: va pactar amb l’advocat del PP d’incriminar Sánchez en canvi d’un milió d’euros.

Els dirigents del PP no van trigar gens a fer servir l’operació de l’UCO com a munició electoral. “No tots som iguals. El partit de la corrupció, de les comissions il·legals i dels accidents mortals al tren és el Partit Socialista”, va dir el secretari general del PP, Miguel Tellado, fent befa del discurs de dimissió d’Óscar Puente. “En l’Espanya de Sánchez no hi ha ni un dia sense sobresalts. En el millor dels casos hi ha batudes i dimissions. I, en el pitjor, accidents ferroviaris”, va afegir.

Ara, tant Tellado com la portaveu del PP al congrés espanyol, Ester Muñoz, van negar que el partit hagués intentat de comprar el testimoni de Koldo García. “No hi ha hagut cap reunió […] No sabia que els presos poden tenir mòbils per a enviar àudios, però sembla que el senyor Koldo sí que pot”, va ironitzar Muñoz.

Com que encara no hi ha hagut filtracions judicials, no se sap què cercava l’UCO en els escorcolls i què se’n va emportar. Del domicili d’Ábalos, per exemple, els agents en van sortir amb tres caixes de cartó i una maleta. L’escorcoll va ser molt més curt que el del juny del 2025, quan els agents hi van romandre gairebé deu hores. Aleshores, actuaven per ordre del Tribunal Suprem espanyol en la causa mare del cas Koldo, que es va resoldre amb la condemna de més de vint-i-quatre anys de presó contra l’ex-ministre.

Quantes branques del cas Koldo investiga Moreno?

Moreno investiga, pel cap baix, quatre branques del cas Koldo amb l’obertura ara de la peça secreta. Prèviament, havia fet diligències per irregularitats en l’adjudicació de contractes de màscares durant la pandèmia, el cobrament de comissions il·legals en canvi de contractes d’obra pública del Ministeri de Transports espanyol i els pagaments en efectiu del PSOE a dirigents i treballadors del partit, que podrien encobrir operacions d’emblanquiment de capitals.

Entre els investigats hi ha l’ex-secretari d’organització del PSOE Santos Cerdán, l’ex-ministre José Luis Ábalos, el seu ex-assessor Koldo García i uns quants ex-alts càrrecs i empresaris.

Un ex-policia franquista convertit en jutge

Ismael Moreno és un jutge amb un historial de polèmiques llarg. Ara, abans de posar-se la toga, va lluir l’uniforme de la policia franquista –anys més tard va ser investigat per un delicte de falsedat–, en la qual va ingressar el 1974. Va trigar gairebé una dècada a fer el salt als jutjats. És un magistrat d’ideologia marcadament conservadora, cosa que s’ha notat de manera evident en algunes decisions, com ara quan va atorgar al PP la direcció de l’acusació popular del cas Koldo.

Dit això, com qualsevol jutge de pes de l’Audiència espanyola, Moreno té taques en el currículum relacionades amb el procés i la banalització del terrorisme. El febrer del 2016, per exemple, va ordenar d’investigar l’ANC, l’AMI i l’ACM per determinar si havien impulsat una estratègia perquè els ajuntaments aprovessin mocions de suport a la declaració independentista del 9 de novembre de 2015. El magistrat, d’acord amb la fiscalia, considerava que els fets podien constituir delictes de rebel·lió i sedició.

En aquest sentit, va exigir d’identificar els regidors de Vic que havien votat en favor de la moció independentista. El dirigent de la CUP Joan Coma va ser investigat per incitació a la sedició arran de la frase “per a fer una truita, cal trencar els ous“. El regidor, que es va negar a comparèixer a l’Audiència espanyola, va ser detingut pels Mossos i traslladat a Madrid, on va ser interrogat de manera esperpèntica.

El mateix 2016, Moreno va aixecar molta indignació per l’empresonament preventiu de dos titellaires detinguts a Madrid per una representació teatral en què apareixia una pancarta amb el lema “Gora Alka-ETA“. El jutge els va atribuir un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme. Els artistes van passar cinc dies a la presó fins que van ser alliberats. La causa va ser arxivada.