L’església catalana fa un gran tomb amb el nomenament de fra Octavi Vilà com a arquebisbe de Barcelona

El bisbe de Girona i antic abat de Poblet, fra Octavi Vilà i Mayo, serà el nou arquebisbe de Barcelona. Rellevarà el cardenal Joan Josep Omella, que deixarà el càrrec i es retirarà a Saragossa. El Vaticà va fer pública la designació del papa Lleó XIV ahir a migdia.

El nomenament arriba després de cinc anys d’espera: els bisbes han de jubilar-se a 75 anys i Omella ja n’ha fet 80. Omella havia presentat la renúncia el 2021, i la Santa Seu el va mantenir cinc anys més al capdavant de la diòcesi.

Barcelona tornarà així a tenir un arquebisbe nascut al Principat, amb una tendència catalanista i oberta, onze anys després. L’arribada d’Omella, l’any 2015, quan s’esperava que fos Joan-Enric Vives el nomenat, va suposar un gerro d’aigua freda que ara queda recompensat amb l’arribada del monjo cistercenc.

Vilà (Tarragona, 1961) va entrar al monestir de Poblet el 2005 i hi va ser abat entre el 2015 i el 2024. Fou nomenat bisbe de Girona pel papa Francesc. Aquella designació ja va ser inesperada: era el primer monjo que ocupava la seu gironina en 593 anys. És llicenciat en Geografia i Història i diplomat en Biblioteconomia. Abans de ser monjo va treballar vint anys a l’hemeroteca de Tarragona. Té una trajectòria acadèmica àmplia i és un apassionat de la història contemporània.

El seu és un perfil de sensibilitat oberta, amb un tracte especial amb els més joves i amb un estil de govern vinculat a la vida comunitària i a l’escolta, heretat de Poblet. A Girona té molt bona relació amb l’alcalde, Lluc Salellas.

Com a bisbe de Girona presideix Càritas Diocesana, i el juliol del 2025 va intervenir a la presentació de la memòria de Càritas Catalunya. Aquell informe alertava que una de cada dues llars no disposa d’un habitatge digne. L’arribada d’un pastor amb aquest vessant social a la mitra de Barcelona coincideix amb una jornada marcada per la mobilització per l’accés a l’habitatge.

La sensibilitat lingüística i nacional és on més més visible el contrast amb el predecessor. El juny passat, durant la visita de Lleó XIV a la Sagrada Família, Vilà va afirmar que li hauria agradat que el català tingués més presència. En canvi, Omella ha estat protagonista de moltes polèmiques per l’ús del català se l’ha acusat de poca sensibilitat pel país. El seu paper durant el procés d’independència va ser particularment fosc.

També s’ha acusat Omella de tolerar grups ultracatòlics propers a l’extrema dreta, amb permís exprés a dues parròquies per a misses preconciliars.

Vilà, que farà seixanta-cinc anys al desembre, afronta el repte de connectar amb la societat i recuperar la confiança en l’Església en una de les ciutats europees més secularitzades. Haurà de gestionar també una diòcesi que arrossega els casos d’abusos i les fundacions intervingudes.