Un negoci familiar que manté viu l’ofici de la marroquineria

Hi ha comerços de ciutats i pobles que mantenen dempeus un negoci i també un ofici. Donen servei als clients i són, alhora, part d’una manera de treballar artesanalment. Això passa a la botiga del número 49 del carrer de l’Hospital: Pells i Fornitures José M. Garcia.

Va començar essent un magatzem de cuir per a fer calçat. El va posar en marxa l’any 1941 Josep Maria Garcia, juntament amb dos socis, però després va continuar tot sol. Quan el seu fill, amb el mateix nom, en va agafar el relleu, hi va introduir més productes: fornitures, cremalleres, sivelles i mosquetons, a banda el cuir que ha estat sempre el producte base a la botiga. S’hi pot trobar tot allò que cal per a fer una peça de marroquineria: bosses, motxilles, cinturons, carteres, moneders i corretges de tota mena, com també els complements necessaris.

Tot i haver despatxat sempre tothom a la botiga a peu pla de carrer, fent venda directa, d’ençà del començament sobretot han estat distribuïdors per a marques, dissenyadors i artesans del cuir i la pell. “Nosaltres no manipulem res”, puntualitza Robert Garcia. Amb el seu germà Francesc, són la tercera generació al capdavant del negoci, actualment.

Entre els clients també hi ha productores de cinema: hi troben materials per a fer vestuari. I gent del món de la nàutica, que hi compra cintes, anelles, eines i complements específics per al seu ús en la navegació. En aquesta botiga tenen articles tant per a professionals com per a aficionats, i tant per a fer una peça de nou com per a reparar-ne. Ara que l’aprofitament té una importància més gran per la consciència d’un planeta que degradem entre tots, donar una segona vida a una bossa de la qual hem gastat molt les nanses o la cremallera és més fàcil quan en una botiga trobem tot allò que ens cal per a renovar-les. Igualment, podem personalitzar al nostre gust una peça de roba, un cinturó o una bossa combinant al nostre gust sivelles, cintes, cremalleres o qualsevol altre acabat.

Especialistes de soca-rel

Sobretot despatxen pells i fornitures per a treballar marroquineria, però també serveixen algunes coses de confecció. Haver-se especialitzat tant fa que coneguin bé els productes que hi venen i que puguin assessorar bé sobre la millor opció a adquirir. Comenten, amb tot, que “un dels problemes d’aquest sector és que hi ha poca gent que segueixi aquests oficis tan artesanals”: “La manca de relleu generacional afecta el negoci perquè, en molts casos, són dedicacions que ja no passen de pares a fills, com havia estat sempre.” Tanmateix, han vist que hi ha noves fornades de jovent que, sobretot, s’interessa pel disseny de peces i complements que requereixen tot allò que ells venen. “Tenim com a clients molts estudiants de disseny de moda. Tot i que no a tots els agrada l’artesania, sempre n’hi ha algun. Però, en general, negocis com el nostre tenen poc relleu generacional, i més si parlem de l’empenta que es necessita avui per a continuar vivint-ne”, comenten els germans.

“En el nostre cas, ho hem viscut de petits amb el pare i l’avi. Per aquí ha passat tota la família: cosins i oncles. Als estius, quan necessitaven guanyar quatre duros, aprofitaven que tenien vacances per a donar-hi un cop de mà”, explica el Francesc. I també recorda la infantesa, quan s’entretenia amb els materials que hi havia a la botiga. Té un record especial, de ben petit: “Tot jugant, vaig fer una bossa i em vaig posar a la porta a intentar de vendre-la.”

Però, precisament, la confecció, fabricar bosses, sabates o cinturons, les manufactures aconseguides amb la matèria primera que ells coneixen tan bé, no ho han tocat mai. “El pare sempre ens va inculcar que era millor no voler abastar-ho tot”, comenta el Francesc. “Ja hi ha gent que s’hi dedica i hem de fer joc net perquè alguns, a més, són clients nostres. Si venem les mateixes coses que fan ells, no és coherent. Nosaltres ens concentrem a oferir un bon servei i un bon producte.”

L’assessorament que aporten sobre els millors complements, pells o més materials per als artesans s’ha anat enriquint amb els anys: “N’aprens molt amb marroquiners de tota la vida, que hi vénen d’ençà que hi havia el meu pare.” “Alguns estudiants i aprenents de disseny hi entren i, al principi, els expliques les eines i la pell que han de comprar i, amb el pas dels anys, van mantenint la relació amb la nostra botiga i molts cops aquests mateixos clients acaben ensenyant-nos coses a nosaltres. A vegades, tu mateix veus que han fet una meravella i preguntes com l’han fabricada”, expliquen. De fet, veure el progrés dels qui comencen a dedicar-se artesanalment a la marroquineria els fa molt contents: “Veus com creixen els clients, com a persones i com a creadors, i n’hi ha que ara en el món de la moda han esdevingut importants. Veure’ls acabar la carrera, emprendre amb una firma i que els vagi molt bé és gratificant i, en certa manera, sents que hem estat part d’aquesta evolució.”

Saben que també la seva especialització, concentrats en la pell i els complements, els ha convertits en referents. Són vuitanta-cinc anys d’història. Diuen, perquè ho confirmen cada dia: “El màrqueting nostre és el boca-orella. Fent bé la feina, et van coneixent.”

Aprendre’n

Però trobar personal interessat a aprendre la matèria en la qual ells s’han fet experts comenten que no és fàcil. “És una feina molt atípica i el personal va bé que hi sigui molts anys, perquè n’ha d’aprendre. Tenim moltes referències i productes amb els quals no s’està acostumat a treballar, i costa trobar gent que es vulgui estar temps en un lloc i a qui li agradi una cosa tan específica.”

Ara tenen un equip ben consolidat: “Un equip jove de cinc persones i molt competent”, puntualitzen. “Nosaltres encara vam aprendre començant de sota, amb aquesta cultura i sentiment del botiguer, que ja és una espècie en extinció.”

Fan referència a aquell client que no només hi va a comprar, sinó que també coneixen i saben a què es dedica i què els va a comprar. “A part l’orgull de ser la tercera generació que ens hi dediquem, la nostra feina comporta aquest tracte personal de relació bonica.”

A la botiga hi va gent, sobretot, de Barcelona i rodalia. Tot i que, com que és molt especialitzada, també hi ha clients que hi van de lluny expressament, perquè els busquen o ja els coneixen i necessiten veure i tocar allò que compren. També ho podrien adquirir per internet, perquè totes les referències que venen són disponibles a la web en línia, força utilitzada a tot l’estat, a França i a Portugal.

“Hi ha diferents sectors que s’interessen per les coses que tenim. I això ho fa divertit, perquè cada venda és un món diferent. És molt diferent si es tracta d’una companyia de teatre, de particulars que necessiten arreglar una sabata o una bossa, d’artesans que es dediquen a fer bosses, davantals… També hi vénen ferreters a buscar pells per a afilar. La nostra clientela és molt variada.”

I també es dóna el cas de vendes d’articles que es fan servir per a uns altres usos. “Per exemple, dissenyadors que volen fer una làmpada amb alguns materials que venem. El món de la recreació i la decoració fa que també sigui divertida la venda.” El Francesc i el Robert expliquen que de ben petits, allà on anaven, ja sabien reconèixer articles fets pels clients de la botiga.

Tots els cuirs que hi venen arriben de la península. Les fornitures són o bé de tot l’estat o italianes. “Aquesta és una de les claus de l’empresa: oferir una alta qualitat. No podem competir amb fabricants asiàtics i el terreny que ens queda, per tant, és donar un bon servei i tenir molt bon producte. Som experts en el sector, donem servei molt bo, personalitzat i pròxim, coneixem els clients i tenim productes de molta qualitat.”

Tenir el Teatre Romea a prop fa que molta gent que hi fa cua es fixi en la botiga del Francesc i el Robert. “Hi ha qui, aleshores, veient el nostre aparador, pensa: ‘Podria arreglar aquella bossa, o el cinturó o les sabates.’ T’adones que molta gent no sap ni que es pot fer tot això i que, en un comerç com el nostre, pot trobar tot allò que li cal per a aquesta mena d’arranjaments o reparacions.” Saben, de totes maneres, que la cultura de reparar les coses s’ha perdut, en gran part pels preus tan baixos de moltes coses, venudes per empreses asiàtiques i multinacionals. Però també s’adonen que queda gent que té costurer a casa o que duu les sabates al sabater perquè les arregli. De fet, tenen molt clara una cosa: “Ara, qui es dediqui a un d’aquests oficis, com el de sabater, es guanyarà molt bé la vida, perquè ja no en queden, pràcticament.”

4.000 referències

Unes quatre mil referències de pell i fornitures fan que, fàcilment, hom trobi en aquesta botiga tot allò que hi cerca. En capses semblants a les de les sabates, tot hi està endreçat i degudament col·locat al prestatge on toca. I a la vista hi ha mostres de pell, sivelles, cintes… La pell per a fer calçat va fer néixer aquest negoci, però, tal com expliquen, ha anat evolucionant: “Amb el pas dels anys hi ha pocs articles que hem deixat de vendre i cada cop ens hem anat actualitzant i tenim més articles del món de la marroquineria i la pell. En el temps del nostre avi, les sivelles de plàstic o cremalleres pràcticament no existien, per exemple, però en l’època del pare ja hi va haver un punt d’inflexió. Ara intentem de servir allò que necessita el nostre client. Cada any introduïm noves referències de coses que ens han demanat.”

L’emplaçament de la botiga, al número 49 del carrer de l’Hospital, és de fa una vintena d’anys. Abans havia estat en un local just al davant. “En aquella botiga, hi va haver el primer telèfon de l’edifici i la gent demanava cita i permís al nostre avi per poder trucar als parents. També el nostre pare ens havia explicat que durant la Guerra Civil, tot i no ser un búnquer o refugi, s’havia fet servir per a protegir-se dels bombardaments.” Entre pells i fornitures, vuitanta-cinc anys i tres generacions d’especialistes en aquest comerç guarden prou història per a contar.