El parlament reivindica les arrels del parlamentarisme català en el mil·lenari de les assemblees de pau i treva

El Parlament de Catalunya organitza avui, divendres, la jornada “De les assemblees de pau i treva als parlaments del món contemporani: política, societat i règim parlamentari als Països Catalans”. Forma part dels actes amb què la cambra commemora el mil·lenari de les assemblees de pau i treva. La primera assemblea es va reunir a Toluges, al Rosselló, el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic, i es considera l’origen del parlamentarisme català. La commemoració vol recordar aquelles assemblees i reivindicar-les, i girarà entorn del parlamentarisme, les institucions pròpies, la història i la cultura de la pau.

La jornada la inauguraran el president del parlament, Josep Rull, i la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré. Durant tot el dia, hi participaran historiadors i juristes de les universitats dels Països Catalans. El catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jaume Sobrequés obrirà la jornada amb la lliçó inaugural, “Les assemblees de pau i treva en el sistema parlamentari català (segles XI-XIII)”. Hi explicarà que aquelles reunions convocades per l’Església per a limitar la violència feudal van esdevenir el germen de les institucions representatives. Tot seguit, Antoni Furió, de la Universitat de València, eixamplarà la mirada a tota la Corona amb la conferència “Les tres diputacions del General a la Corona d’Aragó: fiscalitat, representació i poder a Catalunya, València i Aragó”.

L’època medieval tindrà encara quatre ponències més, centrades en el funcionament de les corts. Pere Ripoll, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), explicarà que el pacte entre el rei i els estaments va donar forma al sistema, en la conferència “Pactar les lleis per institucionalitzar el poble: l’articulació del dualisme polític en el parlamentarisme baixmedieval català”. I Tomàs de Montagut, també de la UPF, en reivindicarà el caràcter avançat a “Les corts catalanes, escenari polític i modernitat del sistema parlamentari”. Després, Vicent Baydal, de la Universitat Jaume I, presentarà “Corts i assemblees parlamentàries al regne de València”, i Miguel Gabriel Garí, de la Universitat de les Illes Balears, tancarà el matí amb “La quarta torre: el regne de Mallorca entre les Corts Generals de la Corona d’Aragó i la reivindicació d’unes corts pròpies”.

A la tarda la jornada farà un salt a l’època moderna i contemporània. Josep Capdeferro, de la UPF, analitzarà “El constitucionalisme parlamentari català a l’edat moderna (segles XVI-XVIII)”. A continuació, el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Borja de Riquer, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, abordarà “La complexa adaptació catalana al parlamentarisme liberal espanyol del segle XIX”. La  presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Mercè Morales, se centrarà en “El Parlament de Catalunya de la Segona República: modernitat i identitat” i tancarà aquest bloc.

El catedràtic de la UPF Joaquim Albareda tancarà la jornada amb la lliçó de cloenda, “Del zenit del constitucionalisme (1701-1702 i 1705-1706) a la fi de les corts catalanes”. Hi explicarà com les institucions catalanes van arribar al punt més alt just abans de desaparèixer amb la derrota de la guerra de Successió. El programa inclou també dos torns oberts de paraules perquè el públic pugui intervenir en el debat.