El papa Lleó torna al Perú, la seva pàtria adoptiva, enmig de multituds colossals

Lima. Quan va aterrar en una base aèria a la perifèria de la capital del Perú, el papa es va mostrar emocionat per la rebuda d’una multitud extasiada. Per a rebre un papa naturalitzat com a ciutadà peruà el 2015, una multitud extraordinària d’uns tres milions de persones, un rècord en el seu papat, es va arrenglerar durant quilòmetres i quilòmetres del recorregut del seu comboi cap al centre de la ciutat: alguns ploraven, uns altres alçaven les mans en pregària i la majoria l’immortalitzava amb el telèfon mòbil. Tots van esclatar en crits d’alegria per la tornada del fill adoptiu.

La multitud de rècord que va rebre el papa al Perú –la xifra prové del Vaticà, esmentant les autoritats peruanes– va arribar solament uns dies després que hagués establert un altre rècord del seu papat a l’Argentina, on uns dos milions i mig de persones van anar en massa a la missa de Buenos Aires que va oficiar dilluns. El seu viatge de dotze dies atrau, de llarg, les multituds més grans del seu pontificat i el situa al nivell de la popularitat fervorosa que es va veure amb el papa Francesc i el papa Joan Pau II.

Si a l’Argentina, el país natal del papa Francesc, Lleó va despertar una onada sentimental, al Perú l’entusiasme de les multituds és per ell mateix. El Perú va ser el teló de fons dels anys formatius de la vida religiosa de Lleó, un període discontinu de vint anys que va començar a la dècada dels vuitanta, quan el país es trobava immers en una guerra civil brutal entre el moviment guerriller Sendero Luminoso i les forces de seguretat de l’estat. Una dècada més tard, Lleó, aleshores missioner agustinià a la ciutat de Trujillo, al nord-oest del país, va sortir al carrer per protestar contra els abusos dels drets humans comesos durant el govern del president de dretes Alberto Fujimori, pare, ja mort, de la presidenta actual, Keiko Fujimori.

Ella va donar la benvinguda a Lleó a la base aèria i més tard va seure al seu costat al Gran Teatre Nacional de Lima. Lleó no és gaire donat a les efusions sentimentals ni a les expressions de pertinença nacional, tant si és com a peruà com si és com a nord-americà. Però dimecres va declarar: “Us puc dir, amb una profunda gratitud, que torno a la meva pàtria.”

També va fer allò que s’ha convertit en el seu segell distintiu: la crítica política velada. Els adversaris de Fujimori l’han acusada de manca d’empatia i d’ignorar les classes més desafavorides, que han d’afrontar desastres naturals. “La solidaritat que demostren els peruans davant les emergències mereix una resposta igualment ferma de les institucions, capaces de prevenir els desastres i d’actuar oportunament quan una vida és en perill”, va dir.

La naturalització peruana el 2015 va ser un requisit previ per a l’elevació a bisbe de Chiclayo i l’home que ara és papa es va acabar integrant profundament al país. Va abraçar la religiositat popular del país, amb expressions vibrants del catolicisme arrelades en les tradicions andines, que encara defensa, tot i el disgust d’alguns puristes.

Com a papa, Lleó s’ha envoltat d’ajudants peruans, inclòs Edgard Rimaycuna, el clergue nascut a Chiclayo tan sovint al seu costat que es diu a la Ciutat del Vaticà que solament Déu i Rimaycuna són constantment amb el papa. Lleó parla sovint en un castellà molt fluid, perfeccionat al Perú. Un dels seus menjars preferits és el frito, un esmorzar contundent de porc típic de Chiclayo que se serveix el cap de setmana.

En el primer discurs com a papa, va fer una menció especial a la seva ciutat, Chiclayo, no pas Xicago. En un hipotètic partit de la Copa del Món entre els Estats Units –el país natal– i el Perú –la pàtria adoptiva–, Lleó ha dit que animaria aquest darrer.

El Perú l’ha correspost abraçant-lo com un fill adoptiu, fins al punt de construir una estàtua gegant del papa Lleó XIV de catorze metres d’alçària a la ciutat portuària de Callao, que visitarà l’últim dia del viatge.

“Es podria dir que va penetrar en la nostra cultura, que la va entendre, que va comprendre la manera de pensar dels peruans”, va dir el reverend Ramiro Castillo Castro, un alt religiós agustinià que va ser alumne i amic de Lleó durant els anys que va passar al Perú. “Es podria dir que es va convertir en un de nosaltres, que va captar el sabor de la cultura peruana, els costums del Perú i la manera com la gent hi vivia la fe.”

Abans de la visita de Lleó, alguns crítics catòlics semblaven incòmodes amb el grau d’entusiasme amb què el Perú havia acollit el mateix papa. Comentant la gran estàtua de Lleó erigida a Callao, el conservador John-Henry Westen, cofundador de LifeSite News –amb seu al Canadà–, va fer broma la setmana passada a les xarxes socials dient que “els catòlics no adoren els papes”.

La tornada de Lleó a casa serà de sis dies, una visita papal extraordinàriament llarga per a un país de les dimensions del Perú. I, significativament, arriba abans de qualsevol visita al seu país natal. És un viatge destinat a mostrar al món una altra faceta del papa nascut als EUA i afeccionat als White Sox: la d’un peruà i ciutadà del món.

La seva connexió amb el Perú i amb la seva gent quedarà plenament palesa, segons Véronique Lecaros, directora del Departament de Teologia de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú: “Podria ajudar a consolidar-ne la imatge de papa global.”

La visita coincideix amb la declaració de l’estat d’emergència nacional en bona part del país per l’efecte del fenomen meteorològic del Niño, que causa inundacions a la costa i pluja extrema. Malgrat això, Lleó recorrerà el Perú de cap a cap, de la ciutat amazònica de Pucallpa fins als Andes més alts. Diumenge, el papa, de setanta-un any, que va ser operat de càncer de pulmó tot just el mes passat, visitarà l’antiga capital inca de Cusco, on la gran altitud pot causar problemes respiratoris fins i tot a persones joves i sanes.

A les ciutats i els pobles inclosos en l’itinerari de Lleó, les esglésies renoven les façanes. Es preveuen mobilitzacions de milions de persones, amb misses a l’aire lliure potencialment històriques a Lima i Chiclayo.

Inicialment, Lleó va insistir a visitar també algunes de les poblacions remotes de muntanya dels voltants de Chiclayo, a les quals anys enrere solia arribar a cavall. Els organitzadors locals van intentar unes quantes vegades d’enviar helicòpters a aquestes zones per organitzar-hi visites papals, però la logística i les condicions meteorològiques feien que fos massa arriscat, segons Hugo Gabriel Sánchez Romero, un capellà de Chiclayo que havia treballat estretament amb Lleó i que ha participat en l’organització del viatge papal.

El papa, va dir Sánchez, “no estava content” de no poder visitar aquelles comunitats i, per això, el Vaticà va decidir de convocar la gent de la contrada a Zaña, una població de més fàcil accés de 14.000 habitants que rebrà més de 300.000 persones. Hi viuen comunitats que sovint han estat desateses pel govern. No hi ha cap banc, cap emissora de ràdio, cap hospital ni cap ambulància. Però hi ha una capella històrica, la de San Toribio de Mogrovejo. També és el lloc on Lleó, quan era bisbe, va contribuir a supervisar la construcció d’una escola parroquial i d’un pou.

El fet que la visita mobilitzi multituds immenses en un moment en què el Perú viu una situació meteorològica greu podria complicar les coses a les autoritats locals. Però també ha fet aflorar records de l’època en què Lleó, tant com a missioner com més tard com a bisbe, afrontava directament els freqüents desastres naturals del Perú, s’arromangava i es posava mans a l’obra.

“Quan hi va arribar, encara es recuperaven de les inundacions del Niño del 1983. Veia la gent treballant plegada i treballava amb ells”, va dir el bisbe Daniel Turley, rector del Santuari Nacional de Santa Francesca Xavier Cabrini de Xicago. Nascut també a Xicago i agustinià, va servir durant cinquanta-dos anys al Perú i va ser el superior de Lleó durant els primers anys del papa al país.

El Perú va ser decisiu per a Lleó, que als anys noranta va assumir una mena de paper incipient d’activista pels drets humans i la democràcia, protestant contra el govern autoritari de Fujimori. Això li va originar una aversió a l’autoritarisme que encara ressona avui en el seu pontificat.

“El Perú dels anys noranta realment s’enfonsava en una espiral descendent”, va dir el reverend John Lydon, director del Mother Cabrini Institute on Immigration de la Universitat de Villanova, que va conviure amb Lleó quan eren missioners al Perú durant els anys noranta. Tots dos se centraven a promoure els drets humans a les seves parròquies, va explicar: “Participàvem en les marxes per la democràcia, pel restabliment de la democràcia.”

Després d’haver estat elegit papa, hi havia pocs dubtes que voldria tornar més d’hora que tard al Perú. Sánchez recorda que el va veure dos dies després del conclave que l’havia elegit. El nou papa el va saludar pel nom de pila i li va preguntar per la salut de la seva mare i per la parròquia que li havia confiat a Chiclayo.